dimecres, 26 d’octubre del 2011

VOLTA A LA PEÑA MONTAÑESA.

La primavera d’aquest any es va inaugurar el centre btt d’Aínsa, aquest cap de setmana és la segona vegada que anem a resseguir alguna de les seves rutes, rutes plenes de corriols. L’escollida per aquest dies ha estat la volta a la Peña Montañesa, però de collita pròpia, és a dir, ha estat una unió de diverses rutes del centre.
Dissabte, el nostre punt de partida ha estat Aínsa amb unes temperatures ben baixes, vam seguir part de la Ruta 7 (Bajo Peñas) fins al poble d’Oncins, on fem una parada d’avituallament. La ruta també ens serveix per anar acostant-nos a les parets calcàries de la cara sud de la Peña Montañesa. Al poble d’Oncins deixem la ruta 7 i seguim la número 2, la volta a la Peña dissenyada pel centre. A 2 km d’Oncins trobem el Monestir de San Victorián, el més antic d’Espanya del qual es tenen referències històriques. Deixem diversos pobles de la cara sud enrere, Fosado, La Cabezonada (bonic nom) i Foradada. Per passar a la vessant nord ho realitzem per un dificultós PR que ens comunica aquest últim poble amb Senz. Després a través d’una carretera ben secundària arribem al nostre destí del primer dia, el poble de Viu, exactament a la Casa Miquel, on ens tornen a rebre molt amablement. Aquest són els avantatges de la transpirinaica, que coneixes pobles ben perduts.
Al dia següent, ja coneixem la pujada fins al Collado de Cullivert, rampes ben fortes durant 5,5 km de pista forestal, però sense alforges el graus de la pendent disminueixen, finalment arribem al coll amb molt menys temps que fa dos mesos. El Collado de Cullivert, és tot un indret, situat a 1470 metres d’alçada, allà trobem una font i un refugi lliure on es pot pernoctar. També hi trobem un prat enfosquint-se pel fred, el qual fa dos mesos ens va donar pas a través d’una verda catifa esquitxada de safrà silvestre. Després d’agafar el fosc corriol que discorre dins del bosc, ja vestit de tardor, arribem a una pista i ja no la deixem, quasi sempre en descens, fins als pobles de Badaín i La Fortunada. Quin descens, semblava que no tenia fi. Aquí fem un mos i decidim agafar la carretera fins a Aínsa, ja vam recórrer masses corriols el dia anterior, i així només ens separaven 19 km d’asfalt, llàstima que el vent era de cara.
Finalment dissabte van sortir uns 46 km amb un desnivell positiu de 1500 metres i diumenge 50 km i 800 metres de desnivell.
Apa!! Núria S. estaràs contenta que he actualitzat.

Foto 1: Croquis de la ruta del centre btt d'Aínsa.

Foto 2: Cara sud de la Peña Montañesa. Foto del Mines.

Foto 3: Monestir de San Victorián. Foto del Carles.

Foto 4: Vistes matinals des de Casa Miquel, a Viu.

Foto 5: Coll de Cullivert. Foto del Carles.

Foto 6: Cartell indicador, aquí deixem el camí a la Collada i iniciem el descens a Badaín.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

CAMINS DE LA MEMÒRIA.

Avui el mal temps m’ha fet canviar d’indret, però no m’ha fet canviar de muntanya, ni de records. He agafat el tren i el cremallera, com antigament ho fèiem, la falta de mitja locomotor ens obligava, però també ho gaudíem. He arribat a l’Abadia de Montserrat envoltada de gent de multitud de països amb objectius de visita diferents que el meu. He fet l’obligada visita a la Mare de Déu de Montserrat i les dues espelmes han tornat a encendre’s.
Un cop feta la feina, he iniciat el meu camí a la memòria prop de l'estació del cremallera, on també trobem una placa en commemoració a Mossèn Jaume Oliveras i a una de les seves gestes, la travessa Matagalls-Montserrat en menys de 24 hores a l’any 1904. Quins records els últims metres d’aquesta travessa, quina pendent a superar, però quina felicitat fer-los!!
Inicio i descendeixo el camí pavimentat i esglaonat a la Capella de la Santa Cova, arranjat al segle XVII, el qual salva un desnivell de 120 metres i recorre una distància de quasi quilòmetre i mig. No observo les escultures religioses corresponents als misteris del rosari (desconec el seu significat), els meus ulls només miren les formes capritxoses de la roca, l’arc de sant martí que em regala el mal temps i miren també els records, uns em fan somriure i altres encara em fan plorar.
Arribo a la Capella de la Santa Cova (1696-1705), on la llegenda situa la troballa de la Mare de Déu de Montserrat, una capella enclavada a una balma i mimetitzada amb l’entorn. He escrit al seu llibre de visitants, com sempre fèiem, també he passat per la sala d’exvots, els quals han canviat i s’han modernitzat. I per últim he rodejat el petit i silenciós claustre, el qual té categoria d’indret només entrar-hi.
He iniciat el retorn del meu camí de la memòria i he arribat al present, ara toca caminar per la vida.

.
Foto 1: Fa més de trenta anys...
Foto 2: Claustre de la Santa Cova.
Foto 3: Últimes pendents de tornada, senyal de la Travessa Matagalls-Montserrat.