dissabte, 30 d’agost del 2008

LIMA, SALA D'ESPERA.

La gran ciutat de Lima ens va servir de sala d’espera mentre arribava l’hora del nostre autocar a Huaraz, el nostre autocar a les muntanyes. Lima no destaca per la seva bellesa, però ens va servir per passar un dia i començar a conèixer Perú. Es situa a la costa central del país i va ser fundada pel conquistador espanyol, per nombrar-lo d’alguna manera, Francisco Pizarro el 18 de gener de 1535 i la va nomenar “La Ciudad de los Reyes”, capital del “Virreinato de Perú”. Però amb el temps s’ha conservat el seu antic nom, Lima, el qual prové de l’aymara, Limaq, que vol dir flor groga, o del quechua coster, rimaq, pronunciat limaq, que vol dir parlador, ja pot ser pel soroll que feia el Riu Rimac que la travessa o per un oracle pre-inca que hi havia.
La nostra visita a la ciutat es va centrar en tres llocs principalment.
Centre Històric de Lima:
És la zona on s’aprecien edificis de l’època colonial espanyola, una zona molt ben conservada i on pots passejar tranquil·lament, seure a la Plaza de Armas, esquivar gent al Jirón de la Unión, visitar comerços i admirar les imposades, en el seu temps, i grans esglésies.
Cerro San Cristobal:
És una petita muntanya d’uns 400 msnm, un cerro, que pots accedir en urbanito, una mena de minibus. Aquesta muntanya es considerava un Apu, una muntanya sagrada, però Francisco Pizarro, qui no, al conquerir Lima va plantar-hi una gran creu. El Cerro et permet, en una sola mirada i en un instant, visitar tota la gran ciutat de Lima. Observem que la ciutat s’estén des del mar fins a zones desèrtiques, una extensió enorme per encabir-hi 9 milions d’habitants, és a dir, el 30% de la població de Perú.
Oceà Pacífic:
Mai l’havíem vist i ens trobàvem a una ciutat costera d’aquest, així que ens vàrem apropar, exactament a la platja de Las Piedritas. Com podeu imaginar pel seu nom, la platja no era precisament de sorra, i la qualitat d’aquesta no és gaire bona, bé com la majoria de platges de Lima, però una posta de sol és preciosa a qualsevol indret.
Foto 1: Plaza de Armas.
Foto 2: Edifici de correus.
Foto 3: Cerro San Cristobal amb la bandera del Perú.
Foto 4: Les vistes des del Cerro, s'observa el gran cementiri "El Angel".
Foto 5: La platja de Las Piedritas.
Foto 6: Posta de sol a l'oceà Pacífic, el final de la nostra espera.

dilluns, 25 d’agost del 2008

ANIVERSARI AL PUIG VICENÇ.

Ja hem tornat, estalviaré comentaris al respecte, i així que ens hem de posar mans al teclat. Començarem per la feina endarrerida, l'última sortida abans de vacances.
El 15 de juliol de 1997, va ser la data que va posar el veterinari com a naixement oficial de la nostra gossa Amy, així que abans de marxar a Perú vàrem anar a celebrar el seu onzè aniversari a la muntanya. El nostre objectiu era el Puig Vicenç des de Vallirana i per la capçalera de la Vall del Torrent d'Arús, passant per un altre gran roure, el roure Sant Silvestre. El nostre itinerari segueix dos PRs comarcals, el PR-C 163 Vallirana-Puig Vicenç i el PR-C 162, la Ruta del Sol Blau, i sobretot és un camí de pista sense gaire ombra. Ens va acompanyar una forta calor, sort que alguna font amb bassa va refrescar a la nostra gossa. Quan pensàvem que hauríem de carregar a coll a l'Amy, per fi va aparèixer el vèrtex geodèsic del cim, un cim entre arbres. Amb els seus 469 metres, és el cim més alt de la Serra Güell, contrafort del Garraf-Ordal, i disposa d'un bon panorama de Torrelles, de Sant Ramon, Collserola i del mar. El seu cim també és la unió entre Sant Vicenç dels Horts, Vallirana i Torrelles. Vàrem realitzar un desnivell de +295 metres amb una calor infernal, els quals a mi em van servir per tancar la temporada de sortides de tarda i a l'Amy, li va servir per un bon mal de potes durant tres dies, deu ser l'edat!
Foto 1: El gran Roure de Sant Silvestre.
Foto 2: Estàvem necessitades d'aigua.
Foto 3: Les cinc al cim.
Foto 4: Vistes cap al mar.