dijous, 24 de febrer del 2011

LA VIA DEL NICOLAU.

Com si del mateix riu Zanskar es tractés el dissabte vam recórrer els 13 km d’anada i tornada de la Via Verda del Nicolau, amb molt trams d’aquesta ben congelats, els quals van donar el seu punt de “dificultat” a la via.
La ruta és una antiga via fèrria que passa pel costat del riu Bastareny i de la població de Bagà promoguda pel senyor Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, per transportar fusta des dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. La via té poca pendent, i les vagonetes eren arrossegades en sentit ascendent per animals. Per al descens es deixaven anar i baixaven pel seu propi pes.
Nosaltres vam iniciar la ruta a Guardiola a 715 metres d’alçada, ens vam desviar uns metres per visitar l’exterior del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Un cop vist, ja si que vam iniciar la via verda passant per túnels, ponts i una passarel·la bellugadissa de 35 metres de llargària, que depenent de l’Escala de Beaufort, podies passar o no. El recorregut t’ofereix vistes de Bagà i del Cadi. El final de la via, però no del recorregut, encara ens quedava la tornada, va ser a Sant Joan d’Avellanet a 941 metres. Un cop aquí ja tot era de baixada i com les vagonetes, pel nostre propi pes ja baixaríem, pel pes i per les ganes de peus de porc, que aquest cop si!!
!
Foto 1: Senyalització de la via.
Foto 2: Vagoneta que s'utilitzava per al transport de la fusta.
Foto 3: El Zanskar de Bagà.
Foto 4: Sant Esteve de Bagà.

dimecres, 16 de febrer del 2011

APROXIMACIONS.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dos caps de setmana seguits sense el premi del muntanyenc, el cim. Dos sortides amb dues dures aproximacions, dos “fracassos” durs, però per motius ben diferents.
.
APROXIMACIÓ AL COULOIR DE L’ESQUERRA.
:
Últimament a tothom li ha donat per fer mudances, nosaltres no volem ser menys, així que agafem els nostres armaris i calaixeres i anem a passar un cap de setmana la Vall de Planès, tornem per intentar el Corredor Central al Roc del Boc. Aquest cop l’aproximació és més llarga, però fins a l’Estany de Planès trobem bona traça. A la vora del gelat llac passem la freda nit , -7ºC, però les plomes i l’estretor de la tenda ens fan passar calor. Al matí veiem la paret oest de la Malaza i veiem que al nostre corredor no estan els seus ressalts rocosos coberts de gel, el tornem a descartar. Mirem la paret i ens dirigim cap un altre corredor, però l’aproximació és penosa, neu pols que no cobreix ni els blocs. Arribem fins al conus inicial del Couloir de l’Esquerra, i al primer ressalt decidim retornar per on hem vingut, la neu segueix pols allà a dalt. Mentre carreguem els nostres armaris a l’estany veiem que una altra cordada, que ha aprofitat les nostres traces, es queda al mateix ressalt, bé calia intentar-ho.
.
APROXIMACIÓ A PUNTA ESCALERAS.
:
Decidim anar a Ordesa, ja que descobrim, gràcies al món dels blogs, que podem pujar fins a Cuello Arenas en cotxe. La intenció és fer algun tres mil hivernal, exactament la Punta Escaleras. El dissabte fem l’aproximació fins al Refugi de Góriz, sense raquetes ni esquís, i això si que ho encertem. Deixem el cotxe a Cuello Arenas a 1905 metres, a les pistes d’esquí de fons. Des d’allà recorrem el ample pla fins a Cuello Gordo, i d’aquí agafem el cordal de la Sierra Custodia, el camí d’hivern fins a Góriz. La serra es fa llarga, sembla que mai s’acabi. Finalment arribem al cim culminant de la serra, la Punta Custodia, a 2519 metres d’alçada, llàstima que la boira no ens deixa gaudir de les vistes d’Ordesa. Iniciem el descens fins al Collado de Góriz o de Arrablo a 2343 metres gaudint amb presses de les últimes llum del dia. Arribem al Refugi de Góriz a 2200 metres, els records ens envaeixen, feia temps que no el visitàvem, gairebé 4 anys, l’enyoràvem. Sopem, dormim i esmorzem estupendament. Ben aviat agafem el camí al Mont Perdut, però al primer corredor a la dreta deixem el transitat camí. Aquí superem el primer ressalt rocós, però al segon la boira ens envaeix i ens fa témer que el mal temps del vespre s’ha avançat, pensem en el nostre cotxe, si neva no el traiem, i abandonem el cim, només ens quedaven 300 metres de desnivell. Desfem la llarga aproximació, passant altre cop per la Sierra Custodia, aquest cop amb el pes de la decisió de retorn, ja que al final van ser quatre flocs de neu contats i el sol brillava quan arribàvem al final del recorregut.
.
Foto 1: Couloir de l'Esquerra a la paret oest de la Malaza.
Foto 2: Via de las Escaleras al Mont Perdut, des de Cuello Gordo.
Foto 3: De mudances carregant armaris.
Foto 4: La nostra llar per un dia.
Foto 5: Sierra Custodia de retorn.
Foto 6: Al cordal de la Sierra Custodia i al fons la Vall d'Ordesa.

dimarts, 1 de febrer del 2011

CONTRASTOS.

Aquest diumenge hem repetit ruta amb btt per Collserola, ens ha agradat creuar a l’altra riba del Llobregat. Aquest cop fem una ruta de 48 km amb un desnivell de 800 metres. Sortim de Sant Boi, per entrar al Parc des de Sant Feliu, passem per La Salut, per Castellciuró, Santa Creu d’Olorda i quan gairebé tenim a tocar el Tibidabo tornem per acabar passant per Sant Just.
Collserola és plena de contrastos, pot passar un pastor amb les seves ovelles i a la següent corba trobar un quad o una colla de ciclistes. Passes per sobre l’autopista per accedir al Parc, i de cop et trobes pedalant per estrets i ombrívols corriols. Veus masies catalanes les pedres de les quals tenen mil històries per explicar, però al final del recorregut l’edifici Walden t’obliga a mirar ben amunt. Mentre t’alimentes de barretes les barbacoes fumejants et fan salivar, aquestes alhora contrasten amb els luxosos restaurants com La Masia de Can Portell. Fins i tot, la nostra oïda es troba amb els contrastos del soroll de la cimentera de Molins, amb el silenci de l’interior del bosc. Els nostres records també es veuen afectats, avui vas amb la bici i el gps passant per Santa Creu d’Olorda on fa 9 anys vam fer el nostre primer curset de muntanya, orientació amb mapa i brúixola.
Contrastos que els tens ben a prop, et fan reflexionar, suposo que per això t’atrapen i et conviden a repetir.
.
.
F
Foto 1: Ruta de contrastos a Collserola.
Foto 2: Un quad enmig d'una ramat d'ovelles.
Foto 3: Mirador de la Pedrera dels Ocells a Santa Creu d'Olorda.