dimecres, 31 de desembre del 2008

FELIÇ 2009!!


"...per recòrrer cada any

els blaus camins de la nit més intensa."

Miquel Martí i Pol

dimecres, 24 de desembre del 2008

NADAL 2008.

Des de Buscador d'indrets, us volem desitjar unes molt bones festes.

David i Neus.

SOLSTICI D'HIVERN AL CADÍ.

Aprofitant la llum solar del dia més curt de l’any vàrem anar a estrenar la temporada de canals, ara per ara ja no ens queda res més per estrenar, i aquest cop ho hem començat tot abans de que fos l’estació adequada.
El lloc escollit, la serra del Cadí, des del petit poble d’Estana, sense deixar de dormir en el seu paller i de fer un bon sopar a Cal Basté.
Diumenge, ens llevàvem abans del cant del gall, calia sortir aviat. Sortíem amb els frontals posats seguint una bona traça fins a Prat de Cadí, una traça que agraíem. Més amunt del blanc prat deixàvem als companys que anaven a fer la Canal dels Troncs i la traça fins a ella. Nosaltres seguiríem la traça fins a la base de la Canal de l’Ordiguer i on també ens equiparíem amb l’arnés i el casc, però seguíem desencordats encara. Superaríem només un fàcil ressalt rocós, abans d’arribar a la seva Variant Est, la qual vàrem descartar per manca de neu al seu gran bloc. Seguíem per la canal encaixonada entre la roca de l’Ordiguer i el gran contrafort rocós del Puig del Quer, i uns 100 metres més amunt de la variant ens desviàvem a l’esquerra per cercar un estètic i estret corredor (màx. 60º) directe al cim i a la creu del Puig de la Canal del Cristall a 2563 m. La neu i la traça ens va facilitar molt la feina, però ens va obligar a carregar les cordes durant tots els 450 metres del corredor, i més a l'haver descartat la variant. Un cop al cim ens vàrem relaxar, vàrem fer fotos, prendre els últims rajos de sol de tardor, fins què el vent que començava a bufar ens va fer decidir iniciar el descens. Un descens que el vàrem realitzar per la Canal del Cristall (màx. 55 a l’entrada), ja teníem ganes de baixar per ella, més que un repte, era un compte pendent.
.
Foto 1: Inici Canal de l'Ordiguer.
Foto 2: Descartant la Variant Est.
Foto 3: Corredor final, directe al cim.
Foto 4: Puig de la Canal del Cristall, al fons cara nord del Pedraforca.
Foto 5: Entrada a la Canal del Cristall, per fi!!!!!!
Una fotografia més a INSTANTS.

divendres, 19 de desembre del 2008

GEL, FUTBOL I MARGALLONS.

Un cap de setmana que no ens ha sobrat ni un minut.
Dissabte escalada en gel al Pedraforca: Teníem ganes d’estrenar la bona temporada que ens espera i cap allà ens vàrem dirigir. No hi havia un excés de gel, però més que l’any passat segur que hi havia. Vàrem fer Somnis d’hivern, més que somnis ja realitat, amb un recorregut total de 180 metres, dificultat II/3 i pendent màxima 80º. El David era la quarta vegada que la feia així que se la coneixia pam a pam. Somnis d’Hivern és una manera interessant d’accedir a la famosa Columna del Verdet, una encaixonada goulotte, de 35 metres d’alçada i II/3 de dificultat. Un bon final per a una jornada de gel.
Un cop a casa després de la freda jornada, ens quedava posar-nos guapos pels compromisos, el David, sopar d’homes amb fondues i jo sopar de dones amb cerveses i braves mentre veiem els gols del Barça i altres anècdotes futbolístiques sense importància. I que consti que no m’he equivocat a l’escriure el repartiment de sopars, un món al revés ben bé.
Diumenge, mentre altres dormien la ressaca, vàrem anar a la sortida del centre al massís del Garraf, una ruta circular que sortia des del Pla de Querol, un mirador magnífic per gaudir de la sortida del sol, del feble sol d’hivern. Des de l’aparcament, seguint el GR-92, ens vàrem dirigir cap a la masia de Vallgrassa, una antiga masia vinícola i ramadera, en l’actualitat un Centre Experimental de les Arts. On aprofitaríem per fer una paradeta per gaudir de l’escalfor del sol i de l’esmorzar, és clar. Des d’aquí, ens quedava un bon tros fins al nostre objectiu, el camí era a vegades amazònic, entre margallons i altra flora. Finalment, la Morella es deixava veure, però encara una gran distància ens separava. Després de la pujada final, l’últim esforç del dia, ens trobàvem al cim més alt del Massís del Garraf a 594 metres sobre el nivell del mar, el qual teníem als nostres peus. Les vistes també eren de la Vall del Llobregat, de tota la ciutat de Barcelona i de tot el Massís del Garraf, fins i tot, de l’abocador, ja tancat i clausurat. Només ens quedava fer unes fotos a la gran creu i al encara més gran vèrtex geodèsic del cim, i ja podíem descendir fins al Pla de Querol. Per acabar de passar el dia al massís calcari, vàrem anar a dinar al Monestir Budista de Plana Novella, al Sakya Tashi Ling. Després del bon dinar, tres voltes a l’estupa per carregar energia i calma per a tota la setmana.

Foto 1 i 2: Dos començaments de dia diferents.
Foto 3: David pujant la columna del Verdet.
Foto 4: Última reunió.
Foto 5: Com m'agrada el futbol.
Foto 6: Masia de Vallgrassa, una parada per esmorçar.
Foto 7: La Morella, 594 m.
Una última foto a INSTANTS.

dijous, 11 de desembre del 2008

VOLENT AVANÇAR L'HIVERN.

Després de tres mesos sense ponts, per fi vàrem tenir-ne un i el vàrem passar a Casa Gomà, o més coneguda com a Cal Jordi a Arrós de Cardós. El nostre únic error voler pensar que ja estàvem a l’hivern, volent així avançar l’estació.
Dissabte, decidits a fer esquí de muntanya, ens vàrem acostar a les antigues pistes de l’Estació d’Esports d’Hivern de Llessuí. Una estació fantasma, inaugurada al 1966 al vessant de llevant del Bony d’Altars, el nostre segon objectiu del dia, després de descartar el Montsent de Pallars, per manca de neu i excés d’allargada. La sortida és molt maca, però totes les estructures abandonades de l’antiga estació li treuen molt encant. Una estació tancada des de l’abril de 1987 per problemes de promoció i de gestió, i segurament per l’escassa neu, una situació similar a la de la vall veïna, que ni tan sols han estat inaugurades, però la ferralla i el formigó ara també formen part del paisatge. Un cop amunt del Bony, a 2460 m, gaudim com sempre de les vistes, la Pica, blanquíssima, el Montsent de Pallars a tocar, poca estona per que començava a enfosquir i ens quedaven 1075 metres de baixada, i els últims 300 els hauríem de fer amb els esquís a l’esquena.
Diumenge, després de comprovar que més al nord hi havia més neu que a Llessuí, vàrem anar a buscar gel al poble de Tavascan i no estaven del tot formades les cascades, així que vàrem haver de descartar també l’escalada en gel, sinó volíem fer barranquisme, hauríem d’esperar el fred de veritat, hauríem d’esperar l’hivern i no voler córrer.
Dilluns, vàrem celebrar els 30, si els 30, del David, amb pastís, cava i una curiosa posta de lluna, tot és diferent a partir dels 30, jejeje!
I la resta de cap de setmana no és apropiat d’explicar en un blog de muntanya, però si de cuina, d’art, de cementiris, de llibres, d’especialistes en ping-pong, de migdiades,...
.
.
.
Foto 1: Arribant al cim, per fi!!
Foto 2: Bony d'Altars, 2460 m.
Foto 3: El Jordi ens complicava l'entrada a casa seva.
Foto 4: Cementiri de Sant Joan d'Isil.
Foto 5: La prova dels 30, moltes felicitats i que es realitzi el teu desig!!!!!
Més fotos a Instants.