dijous, 11 de febrer del 2010

PROVEM?

Vam provar de fer una activitat a la zona d’Ulldeter, però ja sabíem que el temps no seria del tot bo. Però vam provar sort i al final la vam trobar a la Coma de l’Orri. La primera idea era el Gra de Fajol Gran, un grup, on estàvem inclosos nosaltres, anava a anar per la Central i l’altre grup per la normal. Però el vent i la neu ens van fer baixar cap a la Coma de l’Orri a la recerca d’un ressalt de gel que desconeixíem. L’activitat, a nosaltres ens va servir per descobrir la Coma de l’Orri, a la qual mai havíem accedit, i a algun dels components del grup per descobrir les sensacions de l’escalada en gel. El ressalt es troba a 2000 metres d’alçada, quan la vall de tipus glacial es fa més ampla, després de creuar algun riu i de travessar a la part esquerra del Torrent de la Coma de l’Orri, és a dir, gairebé després d’una hora d’aproximació i 450 metres de desnivell. El ressalt, de màxim 80º, és ideal per iniciar-se i passar un bon dia que ja donàvem per perdut. Tots vam provar-lo, excepte l’Eulàlia, que diu que el gel no li va, serà que prefereix el gel horitzontal per patinar? ;-)
.
Un nou indret descobert, noves experiències per altres, sempre és qüestió de provar... i tenir sort.
.
F
F
Foto 1: Espectadors dels "novatuuus".
Foto 2: "Una pardilla de la montaña" com diria el Calleja.
Foto 3: Situació del ressalt, foto extreta del següent enllaç.
Foto 4: El ressalt de lluny, quan la vall és més ampla.
.
Més fotos a Cesboi.

UN SOSPIR.

Fa unes setmanes ens vam acostar a escalar en gel a Bielsa, però tot van ser sospirs, sospiràvem per la quantitat de persones que hi havia a les vies de la Boca Nord i Sud, per l’alt risc d’allaus de tota la zona, pel mal temps de diumenge (vam marxar a veure Avatar 3D, tot té una solució), sospiràvem (bufàvem) a l’aproximació a la via escollida, i també al travessar el riu, un cop a la via sospiràvem pel mal estat del gel, i per fi, sospiràvem per la solitud i pau que havíem aconseguit, no va ser una gran via, però si un gran dia entre sospirs i riures, un cap de setmana curt com un sospir...
.
Hi ha poca informació de la via, aquí us deixo la poca que tenim extreta del llibre de l’Iñaki Cabo:
:
NOM DE LA VIA: SUSPIRO DE CRISTAL.
DIFICULTAT: II/4+ 1er tram de 20 m: 80º/90º. 2on tram: 70º/75º.
LONGITUD: 50 metres.
PRIMERA (i crec que última) ASCENSIÓ CONEGUDA: Toni González i F. Ford el 24 de febrer de 1996.
APROXIMACIÓ: Des del pàrquing del paraallaus, cal creuar el riu; uns 15 minuts (hehehehe, i més).
DESCRIPCIÓ: Torrentera de difícil formació. Reunió en arbre. Vam fer un top rope de 50 metres (Quin xiclet!!).
.
Foto 1: Figures del gel.
Foto 2: La via Suspiro de Cristal des de la carretera al Túnel de Bielsa, és la torrentera de la dreta.
Foto 3: El David sospirant....
Foto 4: ....i la Neus també. 

dimarts, 9 de febrer del 2010

CANVIEM D'ANY, GRÀCIES!

Sempre el canvi d’any va bé, com a mínim et proposes que sigui millor que l’anterior, aquest cop més que mai. Necessites que el canvi de data, una cosa tan senzilla com uns canvis de número, sigui l’elixir de l’oblit, l’oblit d’allò que et preocupa i et destrueix interiorment.
.
Encara que variïn els números, no hem variat aquest cop les activitats. Per finalitzar l’any com sempre la Cursa dels Nassos, una excusa per cremar unes calories i córrer, literalment, un cop l’any. Després, el sopar de cap d’any, aquest cop molt tranquil i molt normal i sense remordiments de menjar gràcies als 10 km correguts abans. Els dotze grans de raïm, una costum que ens fa estar pendent de l’hora exacta del canvi d’any, i on penses que necessitaves el canvi d’any urgentment.
.
En el nou any ens deparaven cinc dies d’escalada en gel, ens vam traslladar a La Grave com l’any passat, aquest cop teníem spa i wifi a la Gîte d’Étape, tot un luxe que poc ens va durar. Ja el primer dia, després d’una exploració per la vall, ens vam adonar que hi havia ben poc de gel, i com que del dry tooling no som uns professionals, vam abandonar la vall en busca de glaç i de nous indrets. Això “d’interné” t’estalvia mals de cap i molt de temps, després d’unes consultes ens vam dirigir cap al petit i encantador poble de Ceillac al Queyras, el qual es trobava dominat per escaladors de glaç i algun esquiador. Vam passar tres dies en un alberg molt acollidor, i aprofitant molt bé el temps: tres dies, tres activitats i escaig. Tres dies de gel amb una aproximació (de 10 minuts) i un descens (pel GR5) ideals, es a dir, curts, ràpids i amb traces ben marcades, a més, vaig estrenar els meus nous i inesperats grampons (amb motor i tot). Tres dies trencant gel en un indret anomenat Ceillac.

.
EASY RIDER:
.
Data de l’escalada: 3 de gener de 2010.
Orientació: Nord-est.
Dificultat: II/3 màxim 80º.
Llargada: 70 metres, dos llargs.
Primera ascensió coneguda: S. i J. M. Troussier, l’hivern de 1980.
Observacions: Bonica i fàcil via dins d’una estreta gorja. Està molt bé per iniciar la temporada.

.

LES FORMES DU CHAOS (Primer llarg):
.
Data de l’escalada: 3 de gener de 2010.
Orientació: Nord-est.
Dificultat: III/4
Llargada: 25 metres, només el primer llarg.
Observacions: Per acabar el dia vam estar en el primer llarg de la via per escalar en esportiva. Inclinació màxima 85º. Varies reunions equipades al primer llarg.

.

LE Y (Branca dreta):
.
Data de l’escalada: 4 de gener de 2010.
Orientació: Nord-est.
Dificultat: II/3+ màxim 85º.
Llargada: 250 metres, amb descansos.
Primera ascensió coneguda: F. Charton i C. Moulin, l’hivern de 1979.
Observacions: Ressalts. Tipus corredor. La nit abans va caure una gran nevada, així que el gel es troba sota uns 30 cm de neu.

.

HOLIDAY ON ICE O LE Y (Branca esquerra):
.
Data de l’escalada: 5 de gener de 2010.
Orientació: Nord-est.
Dificultat: II/3+ màxim 85º.
Llargada: 250 metres, amb descansos.
Primera ascensió coneguda: A. Coccoz, J. Perrier i J. M. Troussier, l’hivern de 1980.
Observacions: Ressalts. Tipus corredor. El mateix dia marxem cap a casa, teníem pressa, ens esperaven els regals de reis.
.
.
.
.
.
Foto 1: Villar d'Arene, La Grave.
Foto 2: Església de Ceillac.
Foto 3: Foto de grup a la Cursa dels Nassos.
Foto 4: Assegurant a Les Formes du Chaos.
Foto 5: El cotxe després de la nevada nocturna, li agrada la neu.
Foto 6: El descens....
Foto 7: Easy Rider.
Foto 8: Inici de Les Formes du Chaos.
Foto 9: Un dels llargs fàcils de Le Y (dreta).
Foto 10: Tercer llarg de Holiday on Ice.
.
Més fotos a Cesboi, Brogit i video a Petjades.

dilluns, 8 de febrer del 2010

DORMIM FORA.

Després de dos mesos sense passar una nit fora de casa, excepte per dormir a una “còmoda” butaca, part del pont de la Puríssima el vam passar a Cal Jordi a Arrós. A Arrós trobes una calma que t’arriba fins a l’interior, llavors, quin millor indret per ser la primera nit que dormíem fora?
?
En arribar al vespre ja teníem organitzada la nostra agenda i la sortida de l’endemà, uns experts en esquí de muntanya ens van aconsellar i acompanyar al Tuc de Parros. L’ascensió la vam començar al Pla de Beret a 1828 metres, l’inici és en pla i, fins i tot, fa una mica de baixada (pitjor seria a la tornada). Però aviat comença l’ascensió i el anar guanyant metres, sempre darrere dels nostres companys, i jo arrossegant la llengua, bé, en argot d’esquí, lliscant-la sobre la neu (masses dies sense fer res). Finalment després del segon coll del dia situat a la dreta del cim, arribem a una ampla aresta, l’últim tram de la qual la trobem sense neu, aquí ens descalcem els esquís per fer els últims metres a peu. Al cim, a 2727 metres, trobem una creu i unes impressionants vistes del Pic de Mauberme, ben diferent que aquest estiu (tot canvia), ens fem una foto de grup per iniciar aviat el primer descens de la temporada. Un descens amb alguna caiguda, amb poca visibilitat, amb alguna remada (què poc m’agrada!), la llengua encara lliscava més,...., bé, en resum el primer de la temporada, els primers 1000 metres, i esperem que hi hagi molts més.
.
Una ressenya de la ruta.
.
Al dia següent estàvem cansats, rendits i...., bé, que no feia molt bon dia, així, que vam decidir anar a Andorra a fer unes compres, sobretot, necessitàvem les eines per tallar el pastís d'aniversari del David. Un cop la targeta de crèdit es trobava estressada i desgastada, vam iniciar el retorn a la tranquil•litat, a Arrós. Un bon sopar, uns bons vins, un pastís, unes bones converses i uns bons amics van servir per acomiadar el dia i celebrar l’aniversari del David, que ja és tradició passar-lo a Arrós.
.
Moltes felicitats David!!! 31 anys i dos mesos!! Et va agradar el friend?
?
A l’endemà el cansament no havia desaparegut i la són ens va enganxar als llençols, cap allà al migdia, com uns bons pixapins, vam iniciar una ruta recomanada pel Jordi, entre l’hora de sortida i la recomanació al final de la sortida gairebé era de nit. La ruta era pujar al Pic de Tudela, però al final va ser només un travessa entre pobles, entre el poble d’Arrós de Cardós a 1032 metres i el poble d’Àreu a 1220 metres, passant pel Coll de Tudela a 2230 metres amb unes vistes impressionants del Monteixo, el teníem a tocar, i dels petits i llunyans Encantats. El Coll de Tudela es troba a la Serra de Costuix o de Tudela i separa la Vall de Cardós de la Vall Ferrera. L’ascensió va ser una mica santboiana, la majoria per lliure i en algun tram vam seguir el GR11 també. El descens va ser en poc més d’una hora, ja que la foscor era cada vegada més evident, llàstima, ja que no vam poder gaudir del corriol dins de l’espès bosc de pins, ni de les bordes del Pla del Costuix, sort que estava ben senyalitzat per marques de GR11. Un cop a Àreu teníem esperant els nostre transport privat de dur-nos de tornada.
Això d’Arrós enganxa i repetim!! (2007 i 2008) Fins al proper any?
.
Foto 1: Arrós.
Foto 2: Lliscant la llengua de camí al Tuc de Parros.
Foto 3: Quasi arribant al cim, al fons el Mauberme.
Foto 4: Tallant el pastís d'aniversari.
Foto 5: Sobretaula.
Foto 6: Una parada en el camí, al fons el Tudela.
Foto 7: Bordes de Costuix.
.
Es feia fosc però vam trobar un INSTANT al Coll de Tudela.
.
Més fotos a les piades del centre de la primera esquiada de la temporada.