dimarts, 25 de novembre de 2008

EL VENT ENS VA GUIAR.

Les previsions eren de Torb, així que la idea inicial de Vallter va ser anul·lada, i la decisió final va ser el Catllaràs, un sortida tranquil·la on el vent no ens va molestar i a més vàrem recorre, arquitectònicament parlant, diversos períodes, des del romànic fins al modernisme.
El nostre punt d’inici va ser la Pobla de Lillet, on travessem el riu Arija pel Pont Vell, i ens enfilem pels carrers del barri de les Coromines, amb uns noms molt treballats i molt pensats. Des d’aquí deixem l’asfalt i comencem a caminar per senders fins a la petita capella de Sant Miquel de Lillet de l’any 1000, única capella circular del comarca del Berguedà, des dalt del petit turó on es troba la capella podem observar més avall, el també romànic Monestir de Santa Maria de Lillet del S. IX. Continuem caminant fins trobar una gran roca, on es troben les runes del Castell de la Vil·la, el castell servia de refugi pels habitants de la vall de Lillet. Descendim una mica per continuar ascendint fins al Xalet de Catllaràs, una edificació modernista, amb forma de quilla de vaixell invertida, dissenyada per Gaudi l’any 1902, per hostatjar els enginyers de les mines que explotaven el mineral de Catllaràs. Des d’aquí, el mirador de la Roca de la Lluna ja és visible, però hem de superar un fort pendent abans d'arribar-hi. Un cop al mirador a 1494 m podem gaudir de les vistes, i sobretot les de dissabte, amb el vent dibuixant núvols sobre el cel, i de fons el nevat Pedraforca. Per completar el recorregut circular vàrem descendir fins al Santuari de Falgars, sense oblidar les runes de les mines de carbó de la zona, xemeneies, pous,... Un cop al santuari, mirem altre cop al Pedreforca i ja descendim fins al poble.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
El vent ens va impedir anar a Vallter, però ens va dur a una zona plena d’indrets, una zona on podem gaudir de l’arquitectura, de la flora, de la història,..., en resum, la Serra de Catllaràs és plena de sorpreses i varietat.
.
.
Foto 1: El Pont Vell sobre l'Arija a la Pobla de Lillet.
Foto 2: Capella circular de Sant Miquel de Lillet.
Foto 3: Xalet modernista de Catllaràs.
Foto 4: El Pedraforca des de la Roca de la Lluna.
Foto 5: Xemeneia en mig del bosc, restes de les mines de Catllaràs.
Foto 6: La Blanqueta, una companya de ruta, més endavant ens va abandonar.
Foto 7: Creu, ens recorda que a la Serra de Catllaràs hi ha flors de neu en temps de la seva floració.
Foto 8: El Pedraforca, última mirada.
Una última foto a Instants.

COM CADA ANY....

Com cada any la Castanyada del centre, altre cop a Vilanova de Prades, a Cal Català, on ens cuiden molt bé. Sempre és un cap de setmana diferent, un parèntesi, a vegades per oblidar.
Aquest cop vàrem provar dissabte d'escalar a Margalef, on la carretera per arribar és bastant dura, igual que alguna de les vies que vàrem provar. Després ve el sopar, les castanyes, clar, el ron, la festa i allò que no es pot explicar,... Diumenge sempre superem la ressaca i ens animem a fer alguna cosa, aquest cop escalar al sector Penya Alta del mateix poble, per guanyar-nos el dinar. Espero que les fotos us serveixin de resum del cap de setmana, encara que hem censurat algunes.

dilluns, 17 de novembre de 2008

ESTRENEM LA TEMPORADA...

El cap de setmana 8 i 9 de novembre vàrem estrenar la temporada d’esquí de muntanya i amb bastant d’èxit, i ja no per la quantitat de neu que hi havia i per la data que ens trobàvem, sinó perquè va ser bastant profitós.
Dissabte per escalfar i recordar els moviments vàrem ascendir per una pista de l’estació d’esquí de Baqueira, des de l’aparcament de l’Orri a 1850 m fins a Cap de Baqueira a 2500 m. El descens va ser bastant ràpid majoritàriament per la pista negra Luis Arias, la qual les màquines ens havien preparat exclusivament, ni el rei té aquest privilegi de descendir per Baqueira tot sol (Espero que no em censurin el blog pel comentari).
Diumenge vàrem anar a fer una cosa més seria, vàrem deixar el cotxe al Pla d’Aiguamòg, a la Borda de Servat, a 1452m. Des d’allà vàrem ascendir primer per la pista que porta als Banys de Tredós i abans d’arribar-hi als Banys ens vàrem desviar per agafar unes traces que pujaven dins d’un bosc de pins. Quan vàrem deixar el bosc ens va aparèixer el nostre objectiu, el Tuc dera Salana, una piràmide blanca. Continuàvem ascendint fins al Còlh Ribereta, on vàrem agafar la carena fins al cim a 2483 m. Un cop el cim ens vàrem descalçar els esquís per contemplar la bellesa que ens envoltava, tot al nostre voltant era de color blanc, el Montardo si allargàvem la ma gairebé el tocàvem i el vol de diversos trencalòs ens va hipnotitzar. Però llàstima que aquest preciós moment sempre s’ha d’interrompre per la baixada, i més quan penses que ho has de fer amb esquís i neu pols. Però tot va anar bé, sinó ara no ho estaríem explicant,..., lent però bé.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Foto 1: Pistes de Baqueira, totes per a nosaltres sols.
Foto 2: Vistes cap a la Maladeta des del Tuc dera Salana.
Foto 3: Pirineus blancs.
Foto 4: Descens des de Cap de Baqueira.
Foto 5: Traces de pujada al Tuc dera Salana i la piràmide blanca.
Foto 6: Foto fashion de cim.
Foto 7 i 8: Tot un "pofesional".

dijous, 6 de novembre de 2008

EL SENYOR DELS ANELLS.

Esperem que aquest cap de setmana que s'acosta, el temps ens doni una treva. Ja que el passat només ens va permetre escalar sota sostre i gaudir dels imaginaris indrets, ja feia temps que ho volíem fer, de les tres pel·lícules del Senyor del Anells, versió ampliada!! Res, unes 11 horetes.
Bé, us deixo amb una frase molt bona d'aquest últim cap de setmana, la qual no vàrem posar a la pràctica, és clar:

BILBO al seu nebot FRODO:

"Es peligroso, Frodo, cruzar la puerta, pones tu pie en el camino y si no cuidas tus pasos, nunca sabes a donde te pueden llevar."

diumenge, 2 de novembre de 2008

VACANCES A ESLOVÀQUIA 2008.

video

Han sigut nou dies, només amb un billet d'anada i tornada d'avió i uns mapes que hem seguit pam a pam (i parlo literalment), tres països diferents, Eslovàquia, Polònia i Austria, moltes aventures i molts riures. Ara fins a la propera!!!

Algunes fotos dels companys Xavi de Petjades i Carles de Brogit.