Fa dies que no actualitzem el blog ni els indrets, però el motiu no és per falta d’activitat, ben al contrari, masses coses per fer, però no posaré en concret cap excusa, sinó semblaria aquell entrenador dels perquès.Encara trobem indrets, aquest cop de costa, que de tant en tant també hi anem i més si aprofitem el mal temps (de sempre) per setmana santa als Pirineus.
L’illot de Gaztelugatxe, a 150 metres literalment sobre el nivell del mar, es situa a la costa biscaïna i molt a prop del cap Matxitxako. Aquest es troba unit a la terra per un estret pont i per accedir-hi cal travessar-lo i, a més a més, s’han de pujar 237 esglaons (un més o un menys, qualsevol es descompta amb tan desnivell). A la petita illa trobem l’ermita dedicada a Sant Joan del segle X, on podem fer sonar la seva campana (només tres vegades) per demanar un desig o espantar els mals esperits.
Us recomano que aneu a la posta de sol, la llum ni l’indret no us defraudaran.
.
*Etimològicament la paraula Gaztelugatxe pot provenir de gaztelu="castell" i aitz="roca", és a dir, “la roca del castell”, però si gatxe fes referència a “dolent”, llavors seria “castell dolent.
*Etimològicament la paraula Gaztelugatxe pot provenir de gaztelu="castell" i aitz="roca", és a dir, “la roca del castell”, però si gatxe fes referència a “dolent”, llavors seria “castell dolent.
. 
.
Foto 1: San Juan de Gaztelugatxe, l'ermita dels mariners.
Foto 2: Les escales d'accés o la muralla xinesa?
Foto 3: L'ermita i la seva campana, un indret místic.
