No us parlaré de les zones d’escalada en si, ja que hi ha mil ressenyes per tot l’univers d’informació d’Internet i la blogosfera. Us parlaré dels voltants de les zones d’escalada de Subirats (Els Cassots) i de Banyadores (Cabrera de Mar). Us preguntareu que tenen en comú aquestes dues zones d’escalada tan diferents, la primera de roca calcària gris i la segona de granet (Advertència: no caigueu que rasca molt). Una de muntanya i l’altra vora el mar. Una amb alguna ombra que ens dóna una mica de frescor i l’altra amb molt de sol i molta calor. Doncs bé, aquetes dues zones d’escalada tenen en comú que al seu voltant està dominat per un castell que podrem gaudir mentre escalem.
A Subirats trobem, òbviament, el Castell de Subirats documentada la seva existència des de l’any 917, de les seves restes es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i al bell mig hi havia la torre mestra. La seva estratègica ubicació era un excel·lent lloc d’observació de totes les terres del Penedès. En la antiguitat havia servit com a residència de molts nobles catalans i va ser derruït durant la guerra dels Segadors. Després d’haver arribat gairebé a una situació de ruïna, en l’actualitat es troba consolidada una de les seves torres i s’ha convertit en un centre de turisme, però que no és visitable el seu interior.
A l’escola d’escalada de Banyadores a Cabrera de Mar trobem el Castell de Burriac o com antigament era conegut el Castell de Sant Vicenç en honor al Sant de la seva capella. D’aquest castell es té constància des de l’any 1017 i sempre ha dominat des de la seva alçada la senyoria del Maresme (Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià). Aquest castell va ser residència de moltíssima noblesa catalana, inclosos el comtes de Barcelona i finalment al segle XVIII va ser definitivament abandonat. Si el voleu visitar cal caminar fins al seu cim (401m) des de l’aparcament de la Font Picant (encara l’estem buscant).
A Subirats trobem, òbviament, el Castell de Subirats documentada la seva existència des de l’any 917, de les seves restes es dedueix que el recinte era reforçat per quatre torres rodones i al bell mig hi havia la torre mestra. La seva estratègica ubicació era un excel·lent lloc d’observació de totes les terres del Penedès. En la antiguitat havia servit com a residència de molts nobles catalans i va ser derruït durant la guerra dels Segadors. Després d’haver arribat gairebé a una situació de ruïna, en l’actualitat es troba consolidada una de les seves torres i s’ha convertit en un centre de turisme, però que no és visitable el seu interior.
A l’escola d’escalada de Banyadores a Cabrera de Mar trobem el Castell de Burriac o com antigament era conegut el Castell de Sant Vicenç en honor al Sant de la seva capella. D’aquest castell es té constància des de l’any 1017 i sempre ha dominat des de la seva alçada la senyoria del Maresme (Cabrera de Mar, Argentona, Mataró, Vilassar i Premià). Aquest castell va ser residència de moltíssima noblesa catalana, inclosos el comtes de Barcelona i finalment al segle XVIII va ser definitivament abandonat. Si el voleu visitar cal caminar fins al seu cim (401m) des de l’aparcament de la Font Picant (encara l’estem buscant).
Foto1: Castell de Subirats, des de la zona d'escalada.
Foto 2: Castell de Burriac, des del camí a la zona d'escalada.
1 comentari:
Ei! Eso de investigar por los alrededores no se me havía ocurrido, uno se ofusca con la tapia!!
Por cierto el Domingo subí al Castillo de Subirats a ver lo que havía por allí, vaya coincidencia!!
Publica un comentari a l'entrada