Ara que s’allarguen els dies cal aprofitar-los al màxim i intentem pujar a cims que teníem una mica oblidats, com Sant Ramon, la muntanya que haurem trepitjat més vegades.La muntanya de Golbes o Montbaig, més coneguda com Sant Ramon des de la construcció de l’Ermita del mateix nom, és la muntanya més alta de Sant Boi de Llobregat amb 289 metres d’alçada, que ens permeten tenir unes vistes meravelloses de l’àrea metropolitana, del delta, de l’aeroport, de tota la serra del Montbaig i Collserola i en dies molt clars també ens permet gaudir de vistes de Montserrat, l’illa de Mallorca i la Serralada del Pre-pirineu.
L’Ermita que corona el seu cim va ser construïda entre 1885 i 1887 per Josep Estruch en memòria dels seus pares, Ramon Estruch i Eulàlia Comella. El seu estil arquitectònic és neorromànic i forma part de la línia de l’horitzó de Sant Boi. També es diu que abans de la construcció de l’ermita existia una pedra triangular la qual indicava la separació dels termes municipals de Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat i l’indret era conegut com l’antiga Fita.
La vegetació de Sant Ramon, de tipus mediterrani, es troba molt condicionada pels múltiples incendis forestals. Hi trobem zones característiques d’espais degradats i en procés de recuperació principalment formades per
garric, ginesta i estepes blanca i borrera i hi trobem altres zones més ombrívoles i menys castigades pel foc amb alzines, pins, algun roure i algun plataner.Sant Ramon, per a mi, representa la tornada a casa i sempre ha estat allà per marcar el punt de retorn en el mapa. Us recomano que hi pugeu, sobretot quan les llums de les petites ciutats del voltant comencen a néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada