BUSCADOR D'INDRETS: ESPADAS-POSETS, LA CRESTA PER EXCELÈNCIA.

dissabte, 4 d’agost del 2007

ESPADAS-POSETS, LA CRESTA PER EXCELÈNCIA.

Quan parlem de la Cresta d’Espades, estem parlant de la Cresta per excelència dels Pirineus. Una bona cresta per iniciar-se amb bona roca, però ben retallada i sempre aèrea. El nostre camí va començar una mica més avall de l’aparcament del Puen d’Espigantosa 1550 m, ja que l’aparcament era ple, igual que el refugi Angel Orus, per això també hem de dormir més amunt, en un bivac al Llac de la Llardaneta. Bé, crec que vàrem guanyar amb el canvi.
Pel nostre camí a mitja tarda fins el llac ens acompanyen els isards, observant-nos de lluny i amb desconfiança. El bivac, a la vora del Llac de la Llardaneta 2676 m, és tot indret, estem bastant acompanyats amb la presència d’altres pirineistes.
A l’endemà comencem la cresta al primer cim, al Diente Royo 3010 m i d’aquí comencem a enllaçar tresmils fins al Posets, en total set, inclouent la Tuca del Forau de la Neu que ens va fer abandonar per uns instants la magnífica cresta. Per arribar al nostre objectiu, el Posets, vàrem necessitar cinc hores i mitja des del Diente Royo, vàrem trepar per vertiginosos passos de II grau com a màxim, vàrem necessitar fer passos de funambulisme i vàrem necessitar només ganer de passar-ho bé, molt bé. El premi va ser arribar al Posets 3375 m, cim que ja haviem ascendit, però que mai et canses de conquerir perquè és un veritable mirador dels Pirineus.
Vàrem gaudir d’un cap de setmana amb bon temps, i el sol ens va acompanyar en una de les ascensions en cresta més boniques dels Pirineus.

Curiositats dels set cims:
- Diente Royo 3010 m: Royo en aragonés vol dir vermell, en alusió al color d’alguna d’aquestes muntanyes.
- Pic de Pavots 3121 m: Henry Russell, el guia Pierre Barrau i André Subra a l’any 1885 varem pujar per primera vegada aquest cim.
- Tuca del Forau de la Neu 3080 m: Un cim per a fanàtics col·leccionistes. També un bon mirador de la cresta.
- Pic de las Espadas 3332 m: La seva primera ascensió documentada data del 1905 pel francés Louis le Bondidier i la seva esposa Margalide, acompanyats per Louis Camboué i Jean-Marie Sansuc. Espectaculars els seus plecs i els seus estrats.
- Tuca de Llardaneta 3311 m: Diminutiu de Llardana, que vol dir “regió cremada”.

- Tuqueta Roya 3273 m: En la seva vessant nordoest s’exten la glacera de Llardana.
- Pic de Poset o de Llardana 3375 m: Segon cim més alt dels Pirineus. Posets, nombrat així des de Gistaín, vol dir pous petits, potser en referència a les simes i cavitats de la zona de naturalesa carstica de la seva cara oest. I conegut per Llardana, "cremat", des d'Estós, per la seva vessant més àrida, la cara est. Des de França era conegut com el Mont d'Astos. La primera ascensió s’atribueix al britànic Henry Halkett a l’any 1856 acompanyat pels guies Pierre Redonnet i Pierre Barrau.

Altres opinions i ressenyes de la cresta: