BENÁS ENTRE NÚVOLS.

Les previsions meteorològiques no eren perfectes, però calia provar-ho. I cap allà vàrem anar, dos caps de setmana seguits a Benás, marcats pels núvols, amb algun fracàs i algun èxit important, i sobretot molts indrets i muntanyes.

.
7 i 8 DE JUNY: GOURGS BLANCS.

.
Dissabte el vàrem dedicar a dormir una mica, i a aproximar-nos a Benás. Allà un entrepà i amunt, cap al refugi d’Estós, per la sempre llarga, però còmoda Vall d’Estós. El camí seguint la ruta transpirinenca comença entre avellaners per acabar entre pinars, sempre acompanyats pel riu Estós, que en aquesta ocasió baixava amb molta força, sort de les palanques i dels ponts que ens facilitaven el pas. El camí passa per cabanes com la de Santa Ana i la del Turmo, situada al verdós i florit prat del mateix nom. Quasi dues hores i mitja d’indrets. Un cop al refugi, posem en marxa la rutina; sopar, unes revistes, dormir, llevar-nos aviat, esmorzar i amunt. Comencem l’ascensió cap al Barranc de Gías amb una forta pendent, passant per sota les impressionants parets dels Pics de la cresta Seil dera Baquo. Un cop arribem a l’Ibon Superior de Gías, el Gourgs Blancs es deixa veure perfectament i el dia és espectacular, des d’aquí ens dirigim al nostre objectiu, el corredor sud, entre els Gourgs Blancs i el Jean Arlaud. Però un cop ens fiquem al seu conus i només ens quedava la part més pendent de la canal, els núvols i una mica de neu ens varen fer tirar enrere, a menys de 180 metres del cim, varem haver d’abandonar. Una llàstima ja que les condicions de neu eren perfectes, però l’aparició dels núvols va ser en un instant i sense avís.
14 i 15 DE JUNY: ANETO I PUNTA OLIVERAS.

.
Després d’un fred i humit bivac prop del pla de La Besurta, el dissabte comencem a ascendir el camí fins al nostre proper llit, el Coll de Coronas, però el nostre pas serà lent, el motiu un bon carregament a l’esquena. La nostra primera parada serà al Refugi de la Renclusa, un descans, omplim els camelbags i ens posem els paraneus. El nostre camí ara es fa més pesat, la motxilla i la neu no ajuden, abans del Portillón fem una altra parada per posar-nos els grampons i menjar alguna cosa. Per fi, arribem al Portillón, amb neu continua, però l’Aneto està entre el núvols i no es deixa veure. Baixem i seguim la perfecta traça fins que ens endinsem en la boira, que de tant en tant ens deixa veure el sol. Instal·lem la tenda al Coll de Coronas, mengem, descansem i veiem que els núvols van desapareixent....llavors....pugem l’Aneto, no?? Cap a les vuit del vespre iniciem l’ascensió al gegant del Pirineus. Contra més amunt estàvem, més bufava el vent, però el paisatge que anàvem descobrint, ens anava fent oblidar el fred i la pesada motxilla i ens feia recordar per què ens agrada la muntanya i el per què estàvem allà. Ja només ens quedava el famós Pas de Mahoma, el qual era una aresta de neu amb bona traça per passar-lo dret, difícil de trobar en aquestes condicions, però el vent el feia encara més interessant. Al final, després de dubtar ens decidim a passar i el gegant per fi estava conquerit. L’Aneto amb els seus 3404 metres d’alçada ens va permetre per uns instants tenir al nostres peus tots els cims dels Pirineus i darrere teníem una posta de sol inoblidable.
Ja només ens quedava baixar, mentre s’anava enfosquint, però primer ens vàrem acostar fins a la Punta Oliveras-Arenas 3298 m carregada de neu. L’últim cim del dia, d’un dia llarg, però ara ja podíem descansar a la nostra tenda al gèlid Coll de Coronas.
El dia següent entre vent i boira vàrem desmuntar la tenda i vàrem seguir la traça per desfer el camí, al final el temps ens va respectar i una suau pluja ens va acompanyar fins al cotxe. Contents i satisfets, amb la motxilla carregada encara, però amb la sang amb més glòbuls vermells per atacar la propera setmana el Mont Rosa.

.

Foto 1: Torre del Segle XIII de Benás.

Foto 2: Gourgs Blancs i corredor Sud.

Foto 3: Anem avall?

Foto 4: I així deixem la canal, quin canvi!!

Foto 5: Un petit descans de baixada.

Foto 6: Portillón, buscant l'Aneto.

Foto 7: La nostra tenda als peus de la Punta Oliveras-Arenas.

Foto 8: Ascensió al vespre a l'Aneto.

Foto 9: Pas de Mahoma, increible!!!!!!

.

I un regal!!