Un altre cap de setmana passat per aigua, amb les ganes que hi havia de pluja, volies aigua, doncs, "toma dos tazas". Dos dies aprofitats, hem fet visites familiars, el retorn de la meva germana de NY, anar al cinema a veure un parell de pel·lícules, jugar amb el gat i el gos, visita a la feina de les amigues,... Quin estrés!!!
Us deixo amb aquesta cançó mentre passa la setmana i esperem el cap de setmana amb sol.
1 comentari:
Se que això és un adéu
on no manquen plors
ni el soroll dels mots.
Sé que el temps llevarà
un mur silenciós
d'oblids i records.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que hem tingut la raó
i, només per això,
tornaria a estimar-te.
Sé que els acords que escric
són per tenir aquí
la teva semblança.
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
Sé que això és un adéu
on no manquen plors
ni el soroll dels mots
Però em crida, em crida el vent
i me'n vaig amb ell.
ENCERTADA LA CANÇO ESCOLLIDA...
ENS ANIRÀ BÉ ESCOLTAR-LA ALS
NOSTÀLGICS DE L'AMOR.
SEGUIREM LA LLETRA I ENS
TRANSPORTAREM A REALITATS
PERDUDES EN EL TEMPS...
Sé que això és un adéu
on no manquen plors.
EL PRIMER COP QUE VAIG VIURE
ALGUNA COSA SEMBLANT TENIA 25
ANYS.
I COM QUE NO HI HA VACUNA, NO
QUEDES IMMUNE I MALAURADAMENT
ES VA REPETINT DE FORMA CÍCLICA.
PERÒ SEMPRE HE SENTIT, QUE ALLÒ
QUE REALMENT ÉS BO... SEMPRE ES
FA ESPERAR.
COLLONS M'ESPLAIAT AVUI AMB EL COMENTARI Eh!!!
Publica un comentari a l'entrada