Ja tenim jornada intensiva!!!! Així que cal aprofitar-la, alguna tarda preparant el viatge a Perú, altres a la Platja i altres descobrint indrets propers com els que hi ha a Gavà.
La primera parada va ser el Parc Arqueològic Mines de Gavà, on ens mostren la vida que duien els gavanencs fa 6000 anys, al neolític. Vàrem visitar les mines en galeria més antigues d’Europa, d’on extreien la variscita, una pedra de color verd que servia només per fer joies, un mineral molt cobejat a l’època. Ah!!!! Vàrem mirar-li als ulls a la Venus de Gavà, ens vàrem posar el casc per entrar a una reproducció de les mines i vàrem fer d’arqueòlogues per uns minuts, una visita completa!!
Després vàrem a anar a fer un treball de camp, el camí “equipat” del Castell d’Eramprunyà (segons el llibre Vies ferrades i camins equipats de Beatriz Forés). El nostre itinerari va començar a l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bruguers i seguiríem una bona estona el GR-92. Després de pocs minuts d’haver iniciat el nostre recorregut ens trobem la roca Foradada, una parada per enfilar-nos i fer unes fotos, i continuem el GR, buscant la nostra cadena. Un cop arribem a una explanada deixem les marques blanques i vermelles i ens dirigim cap al castell, on primer trobem les muralles del recinte. Després passem per dins de l’església romànica de Sant Miquel d’Eramprunyà, on trobem en la seva entrada diverses tombes antropomorfes medievals. Passem per una cisterna d’aigües verdes, travessem un pontet de ferro (de l'època moderna), el qual ens permet arribar a la part més antiga del conjunt i admirarem el paisatge que ens envolta. Sembla que ens trobem sobre una illa natural envoltada per zones urbanitzades i industrialitzades, al fons darrere de l'aeroport tenim el nostre mar. Per baixar desfem el camí i al final trobem un cargols que segurament pertenyien a la cadena-passamà que servia per facilitar el camí en cas de pluja, el nostre treball de camp havia conclós.
La primera parada va ser el Parc Arqueològic Mines de Gavà, on ens mostren la vida que duien els gavanencs fa 6000 anys, al neolític. Vàrem visitar les mines en galeria més antigues d’Europa, d’on extreien la variscita, una pedra de color verd que servia només per fer joies, un mineral molt cobejat a l’època. Ah!!!! Vàrem mirar-li als ulls a la Venus de Gavà, ens vàrem posar el casc per entrar a una reproducció de les mines i vàrem fer d’arqueòlogues per uns minuts, una visita completa!!
Després vàrem a anar a fer un treball de camp, el camí “equipat” del Castell d’Eramprunyà (segons el llibre Vies ferrades i camins equipats de Beatriz Forés). El nostre itinerari va començar a l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bruguers i seguiríem una bona estona el GR-92. Després de pocs minuts d’haver iniciat el nostre recorregut ens trobem la roca Foradada, una parada per enfilar-nos i fer unes fotos, i continuem el GR, buscant la nostra cadena. Un cop arribem a una explanada deixem les marques blanques i vermelles i ens dirigim cap al castell, on primer trobem les muralles del recinte. Després passem per dins de l’església romànica de Sant Miquel d’Eramprunyà, on trobem en la seva entrada diverses tombes antropomorfes medievals. Passem per una cisterna d’aigües verdes, travessem un pontet de ferro (de l'època moderna), el qual ens permet arribar a la part més antiga del conjunt i admirarem el paisatge que ens envolta. Sembla que ens trobem sobre una illa natural envoltada per zones urbanitzades i industrialitzades, al fons darrere de l'aeroport tenim el nostre mar. Per baixar desfem el camí i al final trobem un cargols que segurament pertenyien a la cadena-passamà que servia per facilitar el camí en cas de pluja, el nostre treball de camp havia conclós.
.
Foto 1: La Venus de Gavà, no calen comentaris.
Foto 2: Baixant a les profunditats, i alguna incumplint la normativa de seguretat.
Foto 3: Roca Foradada.
Foto 4: El Castell d'Eramprunyà.
.
Fotografies del treball de camp:
Restes del material utilizat per fixar la cadena, anclatges i restes de forats.
Llosa de pedra que el passamà facilitava la seva ascensió, sobretot en cas que es trobes humida.
2 comentaris:
QUE BÉ QUE VIVIU!!!!
CONTINUA DESITJANT AMB INSISTÈNCIA I JA VEURÀS COM FUNCIONA.
UN PETÓ REAL... PERÒ QUE PRIMER HA ESTAT PENSAT.
No sabia que hi havia una via ferrada al castell d'Eramprunyà de Gavà... sempre s'apren alguna cosa... je, je... Bones vacances pel Perú.
Publica un comentari a l'entrada