AGAFANT LA MIDA.

Des què hem tornat del Perú no li tenim pressa la mida a les nostres muntanyes. Les últimes dues visites als Pirineus s’han convertit en sortides massa llargues i, fins i tot, una d’elles no la vàrem completar, serà que no són tan petits els desnivells i les distàncies, les haurem subestimat?? Esperem que a poc a poc els hi anem agafant la mida altre cop.

TORRENEULES, DURESA I FACILITAT.

El punt de sortida escollit va ser la Central Elèctrica de Daió a 1200 m, des d’aquí varem seguir les Gorges del Freser, només desviant-nos del camí per visitar un racó amagat, on es troba l’estret i vertical Salt del Grill d’uns 15 metres d’alçada. Unes plaques solars, ja fora de les gorges ens indiquen que ens apropem al Refugi Coma de Vaca, a 2020 metres, on farem la nostra primera parada, a la meitat del desnivell. Un cop descansats, ens dirigim cap a la vall de l’esquerra, fins que visualitzem el Coll del Torreneules i ens dirigim cap a ell. Un cop al coll, i ja atrapats per la boira, encarem la fàcil aresta pedregosa fins al cim a 2711 m. Les vistes del cim, diuen que són espectaculars, per què es troba apartat de l’olla: Puigmal, Balandrau, Bastiments,..., suposo que ens ho haurem de creure, ja que la boira no ens ho va deixar comprovar. També és molt recomanat el cim i el camí de pujada, sobretot si es fuig de la massificació que podem trobar al Santuari. Tornem al coll per començar el descens per Font Negra cap al santuari, passant per l’enorme Alberg Pic d’Aliga. Fem una altra important parada al Santuari de Núria a 1960 m, amb menys massificació de l’habitual, segurament pel mal temps. I allà decidim sobre el camí de baixada. Al final TOTS anem pel Camí Vell de Núria, seguint el GR-11 i el riu Núria, i passant per la Cua de Cavall fins al Pont de Cremal on agafarem el desviament cap a Daió. Un preciós recorregut que presenta duresa, 1550 de desnivell, i facilitat tècnica.

PEDRAFORCA, CONTRADICCIONS.

El nostre objectiu del dia era fer l’integral del Pedraforca, però finalment només ens vàrem quedar amb el Pollegó Inferior, el gran desconegut del massís. Vàrem iniciar la ruta al Mirador de Gresolet, ens vàrem dirigir cap al Refugi Lluís Estasen i d’aquí vàrem seguir el camí cap a la tartera. Un cop la vàrem travessar, el camí s’enfilava cada vegada més pel bosc fins a arribar a la carena que hauríem de descendir una mica per a anar a parar a la base de la Gran Diagonal.
La Gran Diagonal, com ens indica el seu nom, és una perfecta i bella línia en diagonal que es troba a la cara sud del Pedraforca, la ruta que havíem escollit la segueix. Aquesta és una grimpada fàcil, però que en el tram més exposat trobes una cadena i una instal·lació de ràpel. Un cop la finalitzem s’arriba a una tartera molt descomposta, la qual es recomana pujar per la seva dreta. L’última dificultat de l’ascensió es troba en una ombrívola xemeneia, la qual la superem per la seva esquerra. Una fita i un cartellet de fusta ens indica que som al cim del Pollegó Inferior i a 2436 m. Tenim vistes, aquest cop si, del Pollegó Superior i de la multitud dels seus visitants, de la Gallina Pelada, de la Tossa Plana, del Puigmal i del Canigó???? Per descendir a l’enforcadura vàrem escollir anar-hi per l’escletxa que separa el Pollegó Inferior del Fals Pollegó. Per fer-ho, primer hi ha un ràpel equipat d’uns 40 metres, molt vertical, fins a l’escletxa. Per accedir a la tartera realitzem un altre ràpel, també equipat. Pleguem material i descendim la tartera per allà on encara trobem pedres. El Pedraforca és ple de contradiccions, del petit al gran, de la solitud a la massificació, del desconegut al famós, els prats verds i les tarteres,...

Una mica d'història:
La primera ascensió al Pollegó Inferior per la Gran Diagonal, va ser l’1 d’abril de 1945 i varen ser Jaume Renyé, Francesc Albert Peire i Jordi Panyella i Renom, més conegut com “Pany”, qui obrí també a la Sud la via Pany-Haus, una impressionant fissura. Aquest últim morí al maig d’aquest any a l’edat de 92 anys, una gran pèrdua per l’escalada catalana.

.

Foto 1: Santuari de Núria, ja retonant.

Foto 2: La famosa enforcadura del Pedraforca, ja descendint dels ràpels.

Foto 3: Salt del Grill.

Foto 4: Cim, amb boira, del Torreneules.

Foto 5: Dues floretes que ens acompanyen, les deixem a la tartera.

Foto 6: Altres flors abans del cim del Pollegó Inferior. Saxifraga Longifolia, o més coneguda com Corona de Rei, espècie endèmica del Pirineu Calcari.