LA MEITAT DELS PIRINEUS.

Aquest cap de setmana hem aconseguit arribar a la meitat dels 3000s dels Pirineus, tres Frondelles ho han permès, però encara ens queda molta feina per fer.
El nostre punt de sortida va ser l’embassament de La Sarra a 1440 m d’alçada, exactament a la Fuente de los Tres Caños, i seguint en tot moment el GR-11 i el barranc d’Aguas Limpias, ens vàrem plantar en 2h 30m al Refugi Respomuso/Piedrafita a 2150 m. Un camí que no coneixíem, però que ens va encantar, el to marró de la tardor encara el feia més indret.
Al refugi Respomuso sempre es dorm bé, i més amb el canvi d’hora i amb un gotet de vi, i els guardes aquest cop molt amables.
Diumenge, ens tocava matinar per començar la nostra conquesta, primer seguiríem el camí a la Bretxa Latour, però el deixem aviat per posar-nos al costat esquerre de l’aresta de Bondidier. A partir d’aquí el terreny es torna més inestable, i dirigim el nostre itinerari cap a la Canal de les Frondelles, amb una mica de neu de tardor. Un cop a la cresta fem el Frondella Central 3055 m i el més fàcil, després el Frondella principal o Oriental 3071 m, on trobem una bústia/piolet i per acabar fem el Frondella Nord 3063, el més difícil de la jornada. Els Frondelles són els perpetus companys del Balaitous i l’aresta que formen separa orogràficament els Ibons d’Arriel de l’embassament de Respomuso, que l’home s’ha encarregat d’unir artificialment per a l’aprofitament hidroelèctric. Vàrem tenir un dia de sol que ens va permetre tenir unes vistes espectaculars, podíem veure la meitat dels Pirineus, unes vistes que creen addicció.
Ja només ens quedava el més fàcil i es va convertir en el més difícil, la baixada. La vàrem realitzar per la banda dels Ibons d’Arriel, la part més difícil, tècnicament parlant, va ser un pas horitzontal, el qual es complicava amb la neu, només calia precaució. Però la part més dificultosa i llarga va ser trobar el camí de baixada, i sobretot quan les fites van desaparèixer, finalment ens vàrem acostar al Coll de Wallon i allà vàrem trobar altre cop les fites, això ens va allargar la baixada, però ens va assegurar el camí. Encara aquí vàrem tenir temps per gaudir com el sol s’anava ponent i deixava els Ibons d’Arriel amb uns colors i una llum inoblidables, aquí ens podíem permetre perdre uns minuts. En total 12 hores, mig dia, mig Pirineus conquerits, mig Pirineus per descobrir.
La primera ascensió al Frondella Oriental va ser el 3 d’agost de 1879 i els components varen ser el geògraf i pirineista Édouard Wallon i els guies Clément Latour, Vicente Faure i Santiago (cognom desconegut).

Frondella vol dir muntanya cremada.

Al Refugi de Respomuso hi ha penjat material, tota una curiositat i antiguitat, de la primera ascensió hivernal a la Cara Nord del Pitón Carré al Massís del Vignemale, al gener de 1967 i durant tres gèlides jornades, des d’aquí un homenatge a Ursiciano Abajo “Ursi” (Guarda del Refugi Respomuso) i Jesus Ibarzo. Més fotos a INSTANTS.

.

Foto 1: Camí de tardor cap a Respomuso, abans del Paso del Onso i el Llano de Cheto.

Foto 2: Canal de les Frondielles, el pas més estret de l'ascensió.

Foto 3: Frondella i la seva bústia, al fons el Midi d'Ossau.

Foto 4: Descens cap a Arriel, el pas horitzontal.

Foto 5: Ibon d'Arriel Bajo mentre el sol es va ponent.

Foto 6: Material utilitzat en la primera hivernal al Piton Carré, al Refugi Respomuso.