dijous, 8 de gener de 2009

ESCALFANT PER AL NOU ANY.

L’últim dia de l’any vàrem anar a córrer la hivernal Cursa dels Nassos, un recorregut de 10 km pel voltant dels barris més costers de Barcelona i de fons la Torre Agbar il·luminant-nos el camí. La cursa ens va servir per fer-nos mereixedors del sopar de cap d’any i d’escalfament pels dies posteriors.
Després del sopar, del brownie (made in Eulàlia), dels 12 grans de raïm, del vi, del cava,..., i d’altres esdeveniments, ens tocava viatjar cap als Alps francesos, millor dit als Ecrins, exactament al poble Les Fréaux on ens acolliria l’escalfor de la Gîte d’etape Camp de Base durant uns dies. La zona i l’hivern ens va facilitar dos grans i dificultosos atractius, les cascades de glaç i l’esquí fora pista.
.
Després de comprovar que les temperatures mai eren positives ens vàrem acostar a la zona del Lac Lauvitel per escalar part de Complexe et Ysengrin (II/3+) ,amb una aproximació de gairebé tres hores i on gairebé provem la immersió sota gel sense neoprè. Un dia molt tranquil que va acabar fins ben entrada la nit. El millor de la zona era la solitud i la calma que et donava, només s’escoltava el parlar amenaçador del llac.
.
Al dia següent vàrem decidir que ja estava bé d’aproximacions llargues i vàrem a anar a fer La Colère du Ciel (II/3+), la qual veiem des de la finestra de la nostra habitació. El termòmetre seguia encara més negatiu que el dia anterior, així que el fred ens va acompanyar durant tot el dia. Aquesta cascada és una de les clàssiques de La Grave i de les més freqüentades, així que aquí ens vàrem trobar amb una cordada per davant nostre. Vàrem fer fins al llarg 5è, on vàrem començar el descens i on ens agafaria la nit entrant pels carrerons de Les Fréaux.
.
Al dia següent mentre altres descansaven i perseguien el sol, nosaltres vàrem anar a esquiar fora pista a La Grave-La Meije, vàrem fer els dos descensos clàssics des de la seva estació superior Les Ruillans a 3200 fins a 1800 on es troba la P1. Els trajectes eren Les Vallons de Chancel, amb parada obligada al refugi per observar el llac gelat de Puyvachler, i l’altre descens, després d’un bon tros de pastís de fruits vermells, va ser Les Vallons de la Meije, sota la gran Meije (3982 m) i els seus seracs. La neu estava perfecta, l’únic problema és que li faltava gruix, per evitar alguna rascada.
.
L’última nit a la Grave s’havia de celebrar amb un bon sopar, raclette i fondue van ser el menú i un vi rouge francès per acompanyar. Al dia següent només calia apropar-nos a peu de carretera per escalar en tope rope el primer mur de la Mini Moulin al túnel del Grand Clôt i després fer alguna altra bajanada abans d’agafar el cotxe cap a Barcelona, a buscar els Reis d’Orient.
.
Uns dies esgotadors, un bon escalfament sota zero per iniciar el nou any.
.
.
Foto 1: Abans de la sortida de la Cursa dels Nassos.
Foto 2: Sopar de cap d'any.
Foto 3: Lac Lauvitel gelat.
Foto 4: Escalant el primer llarg de Complexe et Ysengrin.
Foto 5: Colère du Ciel des del poble de Les Fréaux.
Foto 6: 5è llarg de la Colère du Ciel, llarg clau.
Foto 7: Telefèric de La Grave-La Meije.
Foto 8: Entrant en zona de perills.
Foto 9: Descens per Les Vallons de Chancel, la Meije de fons.
Foto 10: Descens per Les Vallons de la Meije.
Foto 11: 1, 2, 3, i ja,..., al peu de la Mini Moulin.
Foto 12: Art efímer i temporal.
.
.
Foto 13: Nova via a La Grave a la zona del túnel del Grand Clôt. Nom: Lo Totem de lo Puto Gusy Luz. Un llarg de 90º, amb una sortida complicada de genolls, cal magnesi.
.
Una última foto a Instants, un pastís ben bo i merescut.