SOL SOLET.

Precisament és això el que buscàvem dissabte passat, SOL. Així que no vàrem matinar gaire, una altra necessitat bàsica que teníem aquell dia per cobrir, DORMIR. Vàrem fer un fort esmorzar, ja que a la motxilla no dúiem ni aigua. Vàrem agafar el cotxe fins a la masia de Can Jorba, a la cara sud de Montserrat. Aquí ja vàrem agafar el camí a peu, fins a la base de la Canal de Joc de l’Oca i ja veiem la nostra via i altres cordades, que tampoc havien matinat gaire que diguem. La via comença a l’ombra d’un gran arbre, però a poc a poc vas sortint de la foscor per anar trobant allò que anàvem buscant, el SOL, i la seva escalfor. Anàvem agafant alçada, anàvem fent els típics i curts llargs de Montserrat, mai superant la dificultat de IV+. Al cinquè i darrer llarg, el més fàcil de la via, ens avança per la dreta un noi sense corda, “Hola, bona tarda!”, i els meus pensaments “Només em faltava veure això!!”, però bé.... Finalitzem els 130 metres de la via a la Miranda de Can Jorba, sobre d’un gran sostre, s’acosten uns núvols amenaçadors, però que al final no varen donar cap problema.

.
Ja només ens faltava rapelar, allò que m’agrada tant (ironitzo, per a qui no em conegui), la sorpresa va ser que el primer ràpel va resultar que era volat, però volat, volat, i el més divertit de tot, és quan estàs allà penjat i comences a girar, ara veus vinyes i oliveres, ara veus paret, i ara tanco els ulls,.... Bé disculpeu si vaig trencar la pau i l’harmonia de la zona.... Finalment després de més de quatre hores, vàrem posar els peus a la terra, quin gust, estàvem cansats, però satisfets.
.
NOM: SOL SOLET
SITUACIÓ: Montserrat, cara sud, Can Jorba.
ROCA: Bona.
DIFICULTAT: D Sup. IV+
LLARGADA: 130 metres
MATERIAL: 12 cintes exprés i bagues de reunió. (Corda opcional).
PRIMERA ASCENSIÓ: Tardor de 1992, Joan Oliva, Toni Cespedes i Guillem Arias.

Ressenya de Madteam.

.

.

Foto 1: Vistes des de la tercera reunió.

Foto 2: Al primer llarg.

Foto 3: Curt flanqueig del quart llarg.