dissabte, 19 de setembre del 2009

PASSEJANT PER GAVARNIE.

Havíem d’aprofitar els tres dies que ens venien, un pont sempre és sagrat, però com estem en el període de descans del futur entrenament, vàrem decidir fer ascensions senzilles, només caminar, només passejar. El lloc escollit Gavarnie, on hem passat uns dies sense el xalet, però, si, a l’apartament, aquest és menys còmode i petit, però amb unes vistes envejables.
.
CASQUE ET TOUR DE MARBORÉ.
.
Teníem pendent des de fa temps aquests dos senzills tresmils que formen part de l’espectacular Circ de Gavarnie. Iniciem la nostra passejada al Col de Tentes a 2210 metres d’alçada, una carretera asfaltada et porta fins a aquest, aquesta a l’hivern és la pista d’esquí verda més llarga del Pirineus, “Les Marmotes”. Del Col de Tentes, sense guanyar gaire alçada arribem al Puerto de Bujaruelo a 2275 m. Seguim el camí perfectament marcat, passant per sota de la Nord del Taillon (aquest hivern??!!), fins a una torrentera que baixa de la glacera del Taillon, on trobem una cadena, útil si trobem glaç. Un cop deixem el torrent seguim un mica i de seguida arribem al Refugi de Sarradets o de la Bretxa de Roland a 2587 m, bé el trobem i l’olorem. Aquí ja comença la forta pendent fins a la impressionant Bretxa, un indret que et deixa sense paraules, un dels indrets més macos de tot els Pirineus i sempre mereix una parada en el camí i un gran parèntesi.
.
(La Bretxa de Roland és un estret coll a 2807 metres d’alçada d’uns 40 metres d’ample i amb uns 100 metres d’alçada dels seus penya-segats. Aquesta és frontera i pas natural entre Osca i França i gràcies a ella les grans muralles rocoses són franquejables. Tal formació calcària, mereix una gran llegenda i aquest parla que la Bretxa va ser oberta pel cavaller Roland, nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la Batalla de Roncesvalles contra els Sarraïns
. En un dels laterals de la bretxa a la cara nord hi ha una de les coves Russell que es troben per tot els Pirineus, excavada al voltant de 1877, un petit i net abric. Russell escollia bons indrets.)
.
Seguim el nostre camí, encara bastant marcat, cap a l’esquerra, passant el Paso de los Sarrios, ben agafats de la seva cadena. Aquí el camí continua fàcil però es troba menys marcat, un cop veiem el Casque de Marboré hem d’accedir per la seva esquerra, passem algun pas on ens caldrà usar les mans i ens trobarem al seu cim a 3006 metres, just als nostres peus tindrem la bretxa.
.
Desfem el camí per dirigir-nos al segon cim del dia, el qual voregem la seva vessant sud, després d’algun pas sense gaire complicació i seguint algunes fites arribem a la Tour de Marboré a 3009 metres, aquí tenim als nostres peus l’impressionant Circ de Gavarnie i la Gran Cascade. I al fons grans muntanyes com el Vignemale i el Mont Perdut. I, a més, la línia imaginària del Meridià de Greenwich la tenim molt pròxima, una observació feta pel Mines fa temps. El que tenim molt pròxim també són els trons, una banda sonora desagradable, el camí de baixada el fem sense encantar-nos massa, a més encara faltava instal·lar l’apartament.
.
MILIEU ET TAPOU.
Al dia següent seguint amb la tònica de no matinar gaire, ens posem una mica tard a fer aquests dos cims, bé, en principi quatre. El punt de sortida va ser l’envasament d’Ossoue a 1860 metres, el sender que hem d’agafar és cap a la arxiconeguda Cabana de Lourdes seguint el GR-10, però ens desviarem a la dreta uns metres abans d'aquest, ben marcat per fites. Seguint fites i traces de sender anirem deixant a la nostra esquerra els pics de Rond i Pointu, fins arribar als Llacs de Montferrat, els quals també els deixem a la nostra esquerra, però abans aprofitem per fer i gaudir d’una petita parada. Superada una forta pendent cap a l’esquerra entrem en una sèrie petites valls on el camí es troba més encaixonat. Els objectius del dia, són d’aquests que mai arribes, sempre hi ha un fals coll i un cim més enrere. Però després de deixar el Petit Pic de Tapou, arribem fàcilment al Pic du Milieu de Tapou a 3130 metres, fem la foto de rigor i gaudim uns segons de les vistes i de la vertiginosa Vall d’Ara. Seguint la fàcil cresta, arribem de seguida al Gran Tapou a 3150 metres, aquí les vistes desapareixen darrere dels núvols, la del petit Vignemale i el Montferrat. Després de menjar una mica, decidim intentar les dues agulles que quedaven, aquí deixem de passejar per Gavarnie, ja que el camí es complica una mica. Desgrimpem per la descomposta aresta, amb alguna pedra rebel, fins al coll que precedeix les dues agulles i aquí ens comença a pedregar, bé, a caure neu granulada. Així que deixem estar les agulles ràpidament i iniciem el descens, quasi tres hores caient neu granulada i aigua, així que al cotxe vàrem arribar ben xops, sobretot jo que no tinc pantalons impermeables i ultralleugers (llista de reis).
Acabem el dia i el pont amb la sensació d’haver deixat feina per fer, amb sensació de ràbia per haver-ho tingut tan aprop, només a uns metres. Però el pont només era per passejar per Gavarnie, no podíem abusar...
.
TOPONÍMIA:
:
Casc i Torre:
Per la seva forma.
Marboré: Hi ha teories que prové del mot marbre.
Pic du Milieu de Tapou: Pic del mig, es troba entre el petit i el gran Tapou.
.
PRIMERES ASCENSIONS:
:
Casc i Torre del Marboré: La primera ascensió coneguda va ser 1868. Però segurament no hauria sigut la primera, ja que la Bretxa de Roland era un pas freqüentat per contrabandistes i és impensable que no haguessin buscat altres passos al voltant i haguessin ascendit els cims fàcils que formen el circ de Gavarnie.
Gran Tapou i Milieu: Henry Russell, Haurine i Pierre Pujo, l’1 d’agost de 1883, però podria haver hagut ascensions anteriors.
.
Foto 1: L'apartament de Gavarnie.
Foto 2: Les vistes de l'apartament, el Circ de Gavarnie.
Foto 3: L'abric Russell a la Bretxa, al fons el Pic de Sarradets.
Foto 4: La impressionant Bretxa de Roland, des de quasi arribant al Paso de los Sarrios.
Foto 5: La Bretxa des del Casque de Marboré.
Foto 6: La Gran Cascada des de la Tour de Marboré.
Foto 7: Tapou i Milieu.
Foto 8: Llacs de Montferrat.
Foto 9: Final del pont, el coll entre les agulles i el gran Tapou.
.
Més fotos a INSTANTS, passejant i practicant per Gavarnie.

2 comentaris:

Fern ha dit...

Je, ¡yo estuve ese fin de semana por Cauterets! Aunque lo mío fue ir el viernes, ascender el sábado al Soum d'Aspe desde la Fruitiere y regresar el domingo pronto. ¡Mejor si nos llegamos a encontrar otra vez!

Saludos.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Cerca cerca!!!! nosotros teniamos puente!! este finde otra vez también!!!!
Nosotros estubimos en el camping del mismo pueblo de Gavarnie....
Ya coincidiremos!!! que el monte es pequeño!! ;-)