POCA NEU, POC ESQUÍ.

Mentre, dissabte, el David esquiava altre cop per la zona del Portalet, la primera esquiada de l’any per a ell, recordo la nostra última esquiada de l’any passat. Durant el cap de setmana del 18 i 19 de desembre, vam estar a la Vall d’Aran, amb unes condicions bastants semblants a les actuals, poca neu i dura.
El dissabte 18 vam ascendir el cim Cap des Clòssos de 2416 metres d’alçada. La esquiada la vam iniciar des del pàrquing del Pla de Beret a 1815 metres i a -10º, i això que era gairebé migdia. Vam traçar una minicircular, ascendint a la fàcil carena final del cim pel torrent del riu Barlongueta i la Coma de la Gessa i descendint pel torrent dels rius Miei i Esmeligàs. Va ser una jornada freda, on no podíem aturar-nos gaire, però amb solet, bones vistes i poca neu, però suficient per no rascar.

.
A l’endemà, vam intentar el Tuc dera Pincèla des de la pista forestal de la Vall d’Unhòla a uns 1500 metres, però el fred i la llarga distància ens van fer enrere a uns 2250 metres d’alçada. Aquí l’itinerari d’ascens i descens van ser els mateixos, vam utilitzar la pista passant per la solitària Borda de Lana fins al Coret de Barradòs, on vam canviar totalment de direcció per dirigir-nos cap una vall més estreta, on el sol feia dies que no apareixia. Però durant el descens la poca neu que cobria les pedres de la pista va desaparèixer i el descens va ser una tortura per a la sola dels nostres esquís. La Pincèla ens queda pendent, sempre ens queda l’esperança de què nevi aviat i convidar-nos a treure’ns l’espineta de la Pincèla, i sobretot per evitar més rascades...

.

Foto 1: Foto de grup a Cap des Clòssos.

Foto 2: Descens del cim amb suficient neu.

Foto 3: Arribant a la Borda Lana.

Foto 4: Una curta pausa al Coret de Barradòs.