dimarts, 1 de març de 2011

QUASI/VOLTA A COLLSEROLA.

Aquest cap de setmana va haver convocatòria d’activitats, en primera convocatòria “jamonada” dissabte, tot un èxit d’assistència aquesta, i en segona convocatòria pedalada per Collserola diumenge, a la qual no va haver assistents, no ho entenem, mira que era maca la ruta....
La ruta la vam iniciar a Sant Feliu després dels quilometres previs d’accés pel riu Llobregat, d’allà vam anar fins als coneguts indrets de La Salut, Santa Creu d’Olorda i El Papiol. Després ens vam endinsar per la superpoblada i asfaltada cara nord de Collserola, indrets com La Floresta,..., fins al cim més alt de la serra, el Tibidabo de 515 metres, antigament conegut pel nom de Puig de l'Àliga. L'origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla ser tenir un origen religiós. “Tibi dabo”, en llatí, vol dir “et donaré”, i és una expressió de la Bíblia. Quan Satanàs porta a Jesús a un mont molt alt, mostrant-li tots els regnes del món, li diu: “tot això et donaré si, prostrant-te, m'adores” o, en llatí, “haec omnia viderunt tibi dabo si cadens adoraveris me”. Seguint amb el tema religiós, la muntanya està presidida pel impressionant i gegantí Temple Expiatori del Sagrat Cor construït entre 1902 i 1961. Però en el Tibidabo també trobem coses més paganes com El parc d'atraccions el qual fou construït l'any 1899 pel farmacèutic Salvador Andreu de les pastilles del Dr. Andreu, en aquella època era usat com un parc d'oci privat. Al cim intentem gaudir d’un entrepà i de les vistes de Barcelona, però la pluja ens obliga a iniciar el camí de retorn. El retorn el fem pel transitat Passeig de les Aigües, senzill camí sense cap tipus de desnivell, on les vistes de la ciutat són les protagonistes. El motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom rau en l’antic recorregut d’una conducció de distribució d’aigua. A nosaltres el camí ens acosta fins al repetidor de Sant Pere Màrtir, el qual rodegem i descendim fins a Sant Just i d’aquí a Sant Boi.
Dissabte augment de calories amb la “jamonada” i diumenge les gastem amb els 71 km per Collserola amb un desnivell de 1300 metres. Bona combinació.
I “al loro”, endevineu a qui vam veure a la Carretera de les Aigües?
?
Foto 1: La quasi/volta a Collserola.
Foto 2: Arribant al Tibidabo per la seva cara nord.
Foto 3: Al riu de tornada ens saluden dos Gollums.
.
Fins i tot, vam tenir un Instant.