ANDORRA: FERRATA I ESCOBES.

Aquest cap de setmana ha sigut d'aquells ben complets i de multiactivi- tat, aquests són els millors, semblen més llargs i estan ben aprofitats. Tot va començar per una curta ferrata a Andorra, després el Pic d'Escobes, i per finalitzar unes petites compres.

VIA FERRADA DE SANT VICENÇ D'ENCLAR:

Aquesta via ferrada, curta, però intensa, amb algun espectacular pas ens condueix a la bonica ermita de Sant Vicenç d'Enclar. Després de trobar l'inici de la ferrata, que ja és tot un repte, ens equipem i iniciem els primers trams de la via que no són gaire complicats. Ens trobem dins d'un bosc d'alzines i entre roques calcàries i granítiques. Després d'uns 40 minuts ens trobem el primer desplom, un desplom curt i atlètic, però alhora amb el seu truc i divertit. Després de l'esforç, trobarem un tram de cadenes per anar flanquejant i descendint una mica. I finalment, trobem el desplom més llarg i vertical, el qual cal passar sense descansar. Amb una hora i quart (fent fotos i posturetes) i 270 metres de desnivell arribem al final, en el qual ens espera l'Ermita de Sant Vicenç d'Enclar, ermita romànica reconstruïda gairebé totalment amb material original a l'any 1979. Probablement ens trobem davant de l'edifici religiós més antic del Principat d'Andorra i del qual destacaríem el seu campanar de planta circular. Durant el descens a peu ens trobarem una font per poder refrescar-nos.
A aquesta via se li pot demanar poc més, gaudim d'espectaculars trams, de vistes d'ocell de tota Andorra La Vella i d'una ermita romànica, potser li faltaria un pont penjat?

PIC D'ESCOBES, L'AGULLA DE GNEIS:

Iniciem el nostre camí a la zona d'acampada d'Incles 1863m, on també s'inicia la Vall de mateix nom. Ascendim tranquil·lament al costat del Riu de Juclar, travessant alguna passarel·la. Finalment arribem a les aigües transparents del primer Estany de Juclar, el qual és l'estany més gran del Principat. Molt aprop d'aquest trobem el Refugi de Juclar, el qual estan ampliant per convertir-lo ben aviat en refugi guardat, i així es convertirà en el segon refugi guardat d'Andorra, en aquests moments només trobem el de Comapedrosa. A partir d'aquí comencem a vorejar l'estany i per dirigir-nos al Coll de l'Alba, necessitarem passar entre els dos estanys de Juclar. A partir d'aquest coll comencen a augmentar els blocs de pedra, fins que arribem a una petita bretxa entre el Pic de Noé i el d'Escobes, on realitzarem un flanqueig fins a la base de la piràmide final. Aquí, per ascendir fins al cim haurem de superar algun pas de I i II, però en cap moment no són passos aeris. Finalment aconseguim coronar el Pic d'Escobes 2781 m i, així, gaudir de les vistes, dels cims francesos, de la Pica d'Estats, i dels núvols que ens han fet patir durant l'ascensió, fent retornar fantasmes del passat, però .... sense por no hi ha valentia.

Foto 1: Ermita de Sant Vicenç d'Enclar.

Foto 2: Pic d'Escobes, l'agulla de negre gneis.

Foto 3: Un del espolons de la via ferrada.

Foto 4: Un tram vertical.

Foto 5: El primer desplom.

Foto 6: Tram de cadenes.

Foto 7: Aigües transparents de l'Estany de Juclar.

Foto 8 i 9: Últims passos fins al cim.

Foto 10: Passarel·les a la Vall d'Incles.