Lescun es un d’aquells indrets impossibles de no repetir, és un dels indrets més bells dels Pirineus, sense cap dubte. Aquest poble es troba a uns 900 m d’alçada i es troba envoltat de muntanyes, unes fàcils i altres inassolibles, paradisos de roques, com les agulles d’Ansabere, que van ser escenari a principis de Segle XX de grans gestes d’escalada.
El nostre camí s’inicia a l’esplanada del refugi de Laberouat a 1440 m, el qual estaven reformant. Podríem dir que el recorregut és divideix en tres parts ben diferenciades. La primera part del trajecte és dins d’una fageda, un camí agradable i molt suau. Quan el bosc s’acaba, de sobte, entrem en uns prats on els bestiar s’alimenta i tenim les primeres vistes del Midi d’Ossau i dels Orgues de Camplong. On, finalment, arribem a la cabana de Cap de la Baitch, on ens sorprèn un cartell de venta de formatge, tota una sorpresa. A la tornada varem comprar al pastor un formatge d’ovella i vaca, i ens va comentar que estava tots els estius, un bon lloc per anar de compres. La cabana encara manté la teulada d’oholak, feta de lloses de fusta, la manera de construcció més antiga de les bordes dels Pirineus bascos. A partir de la cabana comencem a trobar l’ascensió més dura, comencen a desaparèixer els verds prats per convertir-se en glaceres de roca calcaria amb esquerdes i formes capritxoses. El camí passa pel costat de grans parets, a simple vista impossibles, com el pic de Contende i la cara Nord de l’Anie. Finalment, després d’una forta pendent, assolirem el cim 2504 m. Aquí descansarem i observarem l’Ori, sempre entre núvols, el desèrtic Karst de Larra, el Midi d’Ossau, la Mesa de los Tres Reyes, el Bisaurín, ascendit, però desconegut, observarem fins a l’infinit, mai et cansaries d’observar-lo.
ANIE, UN PETIT CIM AMB UNA GRAN HISTÒRIA:
Quatre punts que la fan gran:
- La muntanya és coneguda per Ainhie, Ahunemendi o per Aña (Roncal), totes provenen de la veu Auña, nom amb el qual es coneix al cabrit. Per tant Auñamendi significaria la muntanya del cabrit.
- L’Auñamendi és la muntanya sagrada dels bascos, i encara que només sigui sentimentalment, és la muntanya més alta d’Euskal Herria. També és el primer cim dels Pirineus de més de 2500 metres si vinguéssim del Mar Cantàbric. Podríem dir també que per la seva forma piramidal és el primer gran cim dels Pirineus Occidentals.
- També es diu que els habitants de Lescun no permetien l’ascensió al cim, per què la consideraven sagrada.
- El cartògraf Henry Reboul va ascendir per primera vegada l’Anie a l’any 1786 i aquesta ascensió es considera la primera a un cim dels Pirineus.
Un gran cim i un bon indret dels Pirineus per celebrar la Diada de Catalunya.
El nostre camí s’inicia a l’esplanada del refugi de Laberouat a 1440 m, el qual estaven reformant. Podríem dir que el recorregut és divideix en tres parts ben diferenciades. La primera part del trajecte és dins d’una fageda, un camí agradable i molt suau. Quan el bosc s’acaba, de sobte, entrem en uns prats on els bestiar s’alimenta i tenim les primeres vistes del Midi d’Ossau i dels Orgues de Camplong. On, finalment, arribem a la cabana de Cap de la Baitch, on ens sorprèn un cartell de venta de formatge, tota una sorpresa. A la tornada varem comprar al pastor un formatge d’ovella i vaca, i ens va comentar que estava tots els estius, un bon lloc per anar de compres. La cabana encara manté la teulada d’oholak, feta de lloses de fusta, la manera de construcció més antiga de les bordes dels Pirineus bascos. A partir de la cabana comencem a trobar l’ascensió més dura, comencen a desaparèixer els verds prats per convertir-se en glaceres de roca calcaria amb esquerdes i formes capritxoses. El camí passa pel costat de grans parets, a simple vista impossibles, com el pic de Contende i la cara Nord de l’Anie. Finalment, després d’una forta pendent, assolirem el cim 2504 m. Aquí descansarem i observarem l’Ori, sempre entre núvols, el desèrtic Karst de Larra, el Midi d’Ossau, la Mesa de los Tres Reyes, el Bisaurín, ascendit, però desconegut, observarem fins a l’infinit, mai et cansaries d’observar-lo.
ANIE, UN PETIT CIM AMB UNA GRAN HISTÒRIA:
Quatre punts que la fan gran:
- La muntanya és coneguda per Ainhie, Ahunemendi o per Aña (Roncal), totes provenen de la veu Auña, nom amb el qual es coneix al cabrit. Per tant Auñamendi significaria la muntanya del cabrit.
- L’Auñamendi és la muntanya sagrada dels bascos, i encara que només sigui sentimentalment, és la muntanya més alta d’Euskal Herria. També és el primer cim dels Pirineus de més de 2500 metres si vinguéssim del Mar Cantàbric. Podríem dir també que per la seva forma piramidal és el primer gran cim dels Pirineus Occidentals.
- També es diu que els habitants de Lescun no permetien l’ascensió al cim, per què la consideraven sagrada.
- El cartògraf Henry Reboul va ascendir per primera vegada l’Anie a l’any 1786 i aquesta ascensió es considera la primera a un cim dels Pirineus.
Un gran cim i un bon indret dels Pirineus per celebrar la Diada de Catalunya.
Foto 1: La senyera al cim de l'Anie, al fons el pic de l'Ori entre núvols.
Foto 2: Impressionants primeres vistes.
Foto 3: El protagonista, l'Anie.
Foto 4: Cabana de Cap de la Baitch.
Foto 5: El formatge deu ser d'aquesta ovella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada