L'ERMITA AL CEL SUSPESA.

L’ermita al cel suspesa, com digué Jacint Verdaguer a l’obra de L’Emigrant, aquest, el Santuari de Bellmunt es troba al cim més alt de la Serra de Bellmunt, a 1246 metres d’alçada.
Amb els del centre varem iniciar l’ascensió des del poble de Vidrà, a 982 metres, i per la nostra sorpresa, ens espera una sortida plena de bellesa, la culpable, la neu caiguda fora de lloc just el dia abans. La neu convertia cada racó en un indret, un indret temporal.
Només cal que imagineu indrets com el Pont de Salgueda i el Salt de Molí, si a més a més li afegeixes neu i gel, cal trobar el dia indicat per gaudir de certs indrets, i el Joan Anton el va trobar.
Després de la neu, de camins dins de boscos de roures, alzines, faigs i boixos, bé el més dur de la jornada la pujada fins al Santuari, ara entenc l’adjectiu suspesa, un fort pendent i mantingut i ja estem gaudint de les meravelloses vistes del Pedraforca, dels Pirineus amb manca de neu, la plana de Vic i, bé, tot allò que ens permet la vista.
I ja només ens toca desfer el camí, i com diria Verdaguer:

"Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu, marges i rius,

ermita al cel suspesa,

per sempre adéu! "

Salt de Molí de Salgueda:
És el salt d’aigua més important del Riu Ges, amb 20 metres de caiguda, era aprofitat per fer funcionar el molí.

Santuari i Ermita de Bellmunt:
Abans de la construcció de l’ermita de Bellmunt, en aquest lloc hi havia hagut el Castell de Reganyada. La possessió d’aquest castell anava lligada a la dels de Curull i Besora.La primera referència històrica d’una capella dedicada a la Mare de Déu de Bellmunt data de 1219. L’edificació del conjunt del Santuari integrada inicialment per la capella amb la torre-campanar situada als peus de l’edifici i un cos del cantó nord, on vivia l’ermità, ha anat canviant fins a l’actualitat a causa d’incendis, guerres, llamps que ha sofert al llarg dels segles i també a reformes i modificacions. Situada a 1.246 metres d’altitud, aquesta ermita ofereix una de les panoràmiques més extenses de la comarca d’Osona i del sud del Ripollès. El santuari i l’hostatgeria, així com el restaurant, s’aixequen damunt la pedra viva.

Altres històries:
Al turó veí de Sa Reganyada s’aixeca el Pedró de la Mare de Déu de les Alades on, segons la tradició, es va trobar la imatge i on cada any van a morir eixams de formigues alades.



Foto 1 i 2: La neu ens va sorprendre.
Foto 3: El Salt de Molí, mig gelat.
Foto 4: Les vistes des de Bellmunt, el conegut Pedraforca.
Foto 5: Pont de Salgueda.