UN ESFORÇ PERSONAL.

Moltes vegades no cal aconseguir fer un cim per poder estar orgullosos de l’esforç realitzat, cadascú de nosaltres aquest cap de setmana es va esforçar al màxim per poder gaudir d’uns paisatges fenomenals i d’un esport admirable. I si a aquestes aventures li afegeixes uns riures i bon temps, és la combinació perfecta per a un cap de setmana per recordar.
El punt de partida va ser Espot i l’indret escollit va ser la Vall de Peguera, una vall pintoresca on trobem, decorats amb neu, salzes, bedolls, avets i pins. El renovat Refugi de Josep Maria Blanc, nom en honor al President del CEC en el període 1935-1940, ens va ajudar a dividir l’ascensió en dos dies. Un refugi emplaçat sobre una petita península que s’endinsa en el gel de l’Estany Tort de Peguera, i, que tot plegat, el converteixen en un escenari de conte de fades. Després de passar una nit per somniar, mentre sortia la feble llum del sol, varem iniciar la nostra agosarada ascensió al Peguera. Deixant enrere llacs gelats i coberts per un mantell blanc, varem arribar fins a l’ample Coll de Monastero a 2710 metres. A partir d’aquí només quedava la dificultat, una canal de tova neu, uns passos de roca i a 40 metres del cim vàrem decidir que l’aventura havia finalitzat.
Com diria Maurice Herzog: “A la vida de l’home sempre hi haurà altres Annapurnas”, només cal saber i voler trobar-los.

Foto 1: Refugi sobre l'estany.

Foto 2 i 3: Superant dificultats.