L'ALBERA, ENTRE MAR I MUNTANYA.

L’Albera, o les Alberes, són les últimes elevacions importants del Pirineus, d’una dificultat modesta, però un paisatge variat i contradictori, per una banda el Mar Mediterrani i l’altre el poc nevat Canigó.
Vàrem sortir des del Coll de l’Ouillat a 936m situat a la part francesa i varem resseguir la “cresta” de l’Albera, des del Roc des Trois Termes fins al Pic dels Quatre Termes, passant pel Puig Neulós, punt culminant de la serra, amb els seus 1256 metres. Durant tota aquesta carena vàrem ser acompanyats per la famosa tramuntana i, gracies a ella, vàrem tenir unes bones vistes de les terres de l’Alt Empordà i el Rosselló, i, com no, de les seves costes.
L’Albera és rica en espècies, com la tortuga de l’Albera, la qual devia estar hivernant, les vaques fagines, una espècie endèmica de la zona i de colors vermellosos i suposem que també és rica en porcs senglars, per què estava ple de caçadors que gairebé ens cacen ................. en aquest espai m’he reservat la meva opinió sobre aquests personatges per evitar que em censurin el blog.
Una bona passejada de diumenge, en una terra entre pobles i fronteres, rebent energia dels espectaculars i variats arbres, i, sobretot, descobrint nous indrets per poder afrontar la setmana laboral.

Curiositats de l’Albera:

Antic Pou de glaç del Neulós, del S. XVII. Molt ben conservat i pots visitar el seu interior.

Puig Neulós: A l'Albera s'explica una història sobre en Manel, un pastor que cuidava la serra. Arreglava els camins i les fonts, esculpia poemes i, fins i tot, va fer més alt el cim del Puig Neulós construint la "Fita d'en Manel", de quatre metres. El pastor ho va donar tot per l'Albera i la serra li va correspondre. Ell solia dir: "Quan en Manel morirà, la muntanya plorarà". I el dia de la seva mort, un dia del gener del 1911, va fer una gran nevada. L'Albera s'acomiadava del seu gran amic.

La vaca fagina, de colors foscos i vermellosos, és una espècie endèmica de l'Albera, molt àgils per campar enmig dels arbres. La seva afició pel fruit del faig els ha valgut el nom. Són animals esquerps, però no perillosos. Tot i això, és millor no molestar-les.

Efectes de la tramuntana: la qual bufa bona part de l'any, modelant així amb el temps els arbres que s'hi oposen.