UN BANY ENTRE MUNTANYES.

Aquest dissabte he fet 30, no els vull amagar pas, però començo a preocupar-me, ja que la majoria dels regals han sigut un vídeo resum dels 30 (quines fotos!!), una sessió de xocolateràpia, un massatge i, el que em va fer el David durant el cap de setmana, una estada a un balneari, més exactament a Banhs de Tredòs a 1740 metres d’alçada, prop de Salardú. Un indret envoltat de natura, on a l’hivern no arriben els cotxes, i nosaltres varem anar-hi donant una passejada (45 min), podies pujar en moto de neu, però no fa més encantador el lloc. El millor, poder-te banyar enmig de la neu, poca, en aigües termals utilitzades des de l’època romana, pel meu gust li faltava una mica d’escalfor, però la font d’on procedeix l’aigua ens la dóna a 33º C, i al vespre de dissabte vàrem arribar -10ºC, així que molta calor no feia a la piscina, però si podia estar.
El que us comentava. M’he de començar a preocupar? L’aigua del balneari, tant a les habitacions com a la piscina exterior, són aigües sulfuroses, amb una composició de 0,028 g de sofre per litre d’aigua, amb ions de sofre, calci, potassi, sodi i clor, bé, tot això vol dir, que són molt bones per la pell, el cabell, la cicatrització,... Enteneu la meva preocupació?Bé, bromes a part, Banhs de Tredòs, és un balneari molt familiar, allunyat de ser un gran complex termal, el seu personal molt amable, el menjar boníssim, ple de silenci i soledat, en poques paraules quan hi entres sembla que s’aturi el temps, també fa molt , el fet que no hi hagi ni televisió ni cobertura de mòbil.
Després de tant relaxament, vàrem passejar per Arties, a visitar els Ossos, dinar i a recordar, recordar el passat, les nostres vacances a la Vall d’Aran, fa, ufff, ja no recordo quan fa.