dimecres, 26 de març de 2008

PLA B, SETMANA SANTA 2008.

La idea inicial de la Setmana Santa era dura i alpina, però el temps no ens va acompanyar per la comarca jacetana, així que vàrem activar el pla B, degut al fred i al vent certes activitats del Pla B, també van ser bastant dures.
El divendres ens vàrem acostar i endinsar a les Coves de Las Güixas, a Villanúa. Aquestes coves es situen dins de la Collarada i disposen de diferents entrades. Havia sigut habitada pels nostres avantpassats i a la qual l’envolten també moltíssimes llegendes sobre bruixes i aquelarres. Però el més interessant de la cova són les seves formacions calcàries, sobretot a la sala de la Catedral de 16 metres d’alçada, on les seves estalactites i estalagmites ens fan volar la nostra imaginació. Una altra cosa interessant, és que la cova té unes sales, les quals no són visitables, amb reserves de rat-penats (quatre espècies diferents), els quals el nostre guia els va defensar i ens va fer que sentíssim una mica més d’estima per aquests animals amb tanta mala fama. Després del fred passat a la cova necessitàvem un bon restaurant, el qual no vàrem trobar i ens vàrem conformar en dinar a l’alberg i a la tarda fer una petita visita pels carrers de Canfranc.
Al dia següent, el vent i la neu no abandonava a les muntanyes, així que vàrem decidir anar una mica més al sud, cap al poble de Riglos, sobretot a contemplar els impressionants murs dels seus Mallos. Uns murs que semblen de fang i que no et creus que allò sigui escalable, però realment és un conglomerat més gran que el de Montserrat. Miràvem la paret com si fos una pantalla de cinema, uns a la Visera, altres donant la nota a l’Espolon Adamelo, unes noies demostrant que són un parell de... i el que més impressiona quan ets allà, l’escalada al Puro, veure sortir algú al final d’aquesta agulla et posa la pell de gallina, és impressionant. Ja només ens falta un “petit” entrepà per anar a visitar San Juan de la Peña. Després d'unes corbes en cotxe per una estreta carretera vàrem arribar al Monasterio Nuevo que en l’actualitat és un hotel de quatre estrelles i un centre d’interpretació, però el que havíem anat a veure era el Real Monasterio del S. X, el qual es troba sota una gran muralla rocosa de petit conglomerat, i ens recordava bastant a les esglésies de Capadòcia. Aquesta es troba bastant ben conservada, tot i l’incendi que va patir. El més espectacular el seu claustre i el fred i el fred, he dit el fred? Ja només ens quedava prendre alguna cosa calenta per tornar a l’alberg i seguir amb les nostres partides d’escacs.
El diumenge ens va sorprendre un mantell blanc que cobria tot el poble de Canfranc, el qual ens va fer reflexionar i ens va dirigir encara més al sud, exactament a Sant Boi. Al final la cloenda de les vacances no va ser la planificada, però tampoc va estar tan malament. El dilluns per treure’ns el mal gust de boca per falta de moviment i exercici, vàrem anar a fer unes escaladetes a Subirats, després de mig any, el resultat va ser força bo. Allò que comença bé, bé acaba, no és així?
Ah!!! Esperem que la propera Setmana Santa sigui bona, fa anys que no recordo bon temps.
f
Foto 1 i 2: Interior de la cova de Las Güixas i un dels seus accesos, la Xemeneia.
Foto 3 i 4: Riglos, no calen paraules, és impressionant i tot un espectacle.
Foto 5 i 6: San Juan de la Peña, claustre i capella gran. Us he dit que feia fred?
Foto 7: Ens acomiadem de Canfranc, al fons l'Església Parroquial de la Asunción.
Foto 8: Se m'oblidava també vàrem visitar els micos de Riglos, aquests trepen parets, però no són perillosos.

5 comentaris:

CARLES ha dit...

SORT QUE DILLUNS VAM ESCALAR UNA MIQUETA, SINÓ TOT S'HAGUÉS LIMITAT A MENJAR I DORMIR.
UN PETÓ

Xavi ha dit...

Jajaja, l'Anna i jo vam decidir que el millor que podiem fer dilluns al matí, després del fred i la neu, era anar a la platja i notar el calor del sol. Vam passejar, vam descansar, vam llegir, vam contemplar el mar... i després a menjar la mona!!!

Diumenge vam seguir el vostre consell i abans de baixar vam passar-nos per la cova de las Güixas, però no vam trobar les bruixes, però ens van explicar que n'hi ha de bones (?).

Ara a aprofitar els ponts de maig, qveure si ens fa bon temps.

Xavi

NEUS ha dit...

I TANT QUE HI HA DE BONES!!!!!!!

CARLES ha dit...

NO PATIU PER LES ABRAÇADES, EN TINC PER DONAR I PER VENDRE...
I LES VOSTRES JA ESTAN PREPARADES, I AMB PETÓ INCLÒS.
DIVENDRES SENSE FALTA US LES DONO...
AGUANTEU, QUE DIVENDRES ÉS DEMÀ.

Anònim ha dit...

moltes gràcies per anar actualitzant-me el blog i a més a més fer el que et demano, ets un solete!!!

Núria