Al sortir de l’exposició encara teníem uns trenta minuts per fer unes visites pendents per la zona.
La primera el gat més gran de Barcelona, enorme i gros, amb unes dimensions de 7x2,30x2,30 m. El coneixeu??? Es troba a un costat de la Rambla de Raval, és El Gat de bronze del colombià Botero, un enorme gat de cara rodona, el Murri aviat s’hi assemblarà??
Deixem el gat tranquil prenent el sol i passem pel costat, sense saber-ho, de l’Església més antiga de Barcelona, el Monestir de Sant Pau del Camp d'estil romànic, però el nostre objectiu era un altre, la casa on la meva mare havia viscut molt anys de petita, el número 6 del Carrer de la Reina Amàlia, el quart pis d’aquest antic edifici. Fem unes fotos per fer recordar a la meva mare com està la seva antiga casa, el seu antic carrer,... el seu passat. Un indret, aquest, més que maco, especial per a ella, per a la meva família i també per a mi.
2 comentaris:
ESTÀ CLAR QUE EL DIFÍCIL HAGUÉS SIGUT NO TROBAR UN TROS DE GAT TANT ENORME.
...I BODIES, VOLS DIR QUE NO FOMENTA EL CANIVALISME...
SEMBLA QUE US VA OBRIR LA GANA.
UNA ABRAÇADA
ara ja sé quin gat és, ja l'havia vist. per cert? torna a estar l'exibició de bodies a Barcelona?
petonets família
Núria
Publica un comentari a l'entrada