BUSCADOR D'INDRETS: COURAGE.

diumenge, 21 de setembre del 2008

COURAGE.

Descendíem per l’aresta oest de l’aiguille du Goûter, sense haver conquerit el Montblanc, però amb la sensació de què havíem fet tot el que havia estat en les nostres mans. Quan un noi francès em pica a l’espatlla, em mira i em diu “courage”.
Llavors vaig reflexionar, mirant enrere, “courage” per haver sortit de Sant Boi amb el cotxe ple d’il·lusió, sabent que el temps no ens acompanyaria aquest cop. Courage, per seguir conduint acostant-nos al nostre objectiu, al Montblanc, mentre les tempestes ja no les teníem per Internet, però si a sobre nostre. Courage, per comprar els bitllets del Tramway sota núvols amenaçadors. Courage, per continuar i ascendir fins al Refuge Tête Rousse, i pensar que havíem tingut sort, que el mal temps ens havia donat una treva. Courage, per aturar-nos a fotografiar als íbexs del Alps, sabent que cada segon perdut podia ser una remullada no desitjada. Courage, per seguir dormint mentre la tempesta i els llamps es reflectien per la finestra del Tête Rousse. Courage, per decidir finalment davant la indecisió que pujàvem al Goûter. Courage, per travessar Le Grand Couloir, més conegut com “la Bolera”. Courage, per trepar l’aresta plena de neu i on el sol començava aparèixer. Courage, per dormir a 3817 m, al refugi guardat més alt de França i el més difícil per obtenir una reserva. Courage, per esmorzar a les 3 de la matinada i per sortir del refugi mentre ens queia una suau nevada. Courage, per caminar dins de la foscor i la solitud. Courage, per decidir donar mitja volta quan vàrem ser il·luminats per allunyats llamps. Courage, per donar la volta quan tenies allò que més desitjaves davant teu, a només unes hores.
Courage,...., courage per tornar al Montblanc, o per seguir buscant altres indrets.