HUARAZ COM A CASA.

Després de tot el viatge, en total gairebé dos dies, vàrem arribar a Huaraz, la ciutat que ens acolliria durant un mes, durant les nostres vacances. I des d’un principi ens vàrem trobar com a casa nostra. Tot el conjunt ho va fer possible, l’Albergue Churup, el menjar, les muntanyes, la gent,..., res en concret i tot, han fet que estiguéssim un mes lluny de casa, però alhora molt a prop.

.

Menjador de l'Alberg amb vistes a la Cordillera Blanca i un pati molt relaxant.

.

Internet (uuufff!!! Salvada) i una terrassa molt tranquila, amb sol i amb bones vistes.

.

Les meravelloses vistes, Vallunaraju i el Huascaran, cim més alt de Perú.

.

La gran ciutat de Huaraz des de Rataquenua, els nostres veïns i la ciutat de nit.

.

La Plaça Ginebra on es troba la Casa de Guías i el carrer més segur de Huaraz, el Jirón José Olaya, és l'únic carrer de Huaraz que es conserva tal com era abans del gran terratremol de l'any 1970.

.

Història de la ciutat:
És la capital del Departament d’Ancash, es troba a la vall coneguda com Callejón de Huaylas, travessat pel Riu Santa, entre la Cordillera Negra i la Blanca, a una alçada de 3080 msnm. Al 2005 contava amb 190.000 habitants.
Huaraz en quechua waras, waraq, que vol dir alba, ja que els habitants prehispans que hi vivien tenien com a deïtat la “waraq qoyllur”, l’estrella de l’alba (Venus, la primera estrella del dia).
La ciutat va ser fundada a l’any 1572 pel conegut Francisco Pizarro coneguda en aquell temps com San Sebastián de Huaraz.

.

Més fotos a INSTANTS.