TAGA, SENSE......

Sempre dèiem que el Taga el feríem amb esquís, però havia de nevar molt, així que aquest any aquesta situació s’està donant, i cap a allà ens vàrem dirigir, que al Taga falta gent, bé, al Taga precisament gent no hi faltava. Així primer de tot aparquem com podem prop de l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac del S. XII a 1272 m, passant abans pels estrets carrerons del poble de Pardines. A partir de l’ermita també trobem la neu contínua, i ens adonem que el Taga amb esquís serà un objectiu dur. L’ascensió va ser una mica lenta, però així podíem gaudir de les vistes, de l’espectacular de mar de núvols, de la neu, dels companys (ells si que pujaven bé) i de la multitud de gent. Nosaltres continuaven l’ascensió cada cop ens costava més..... Però al final amb lluita i força de voluntat s’arriba a tot objectiu, el Taga amb esquís (si però no). El cim a 2040 metres d’alçada semblava la rambla en hora punta, tothom gaudint de les vistes i fent-se fotos amb la gran creu de fons. Nosaltres també fem la foto de rigor i preparem el descens, que sembla menys complicat que la pujada, primer entre arbres i bona neu, i després trobem neu ventada, però que es deixava fer.
Em sembla que no em deixo res d’explicar del dia, últimament estem una mica despistats, res, ja hem fet el Taga amb esquís, el Taga sense.... pells de foca.

.

.

Foto 1: L'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, punt de partida.

Foto 2: Vistes del Taga, sembla que anem sols.

Foto 3: Vistes del Puigmal i el mar de núvols.

Foto 4: Sembla altre cop que estem sols al cim.