ARA FA DOS ANYS...

Ara fa dos anys que vàrem començar mostrant indrets a través del blog, i per celebrar-lo no us mostrarem un de nou, com hem fet fins ara, sinó us mostrem un manual per pujar muntanyes, un manual per descobrir nous indrets, un manual per viure...

.
MANUAL PER PUJAR MUNTANYES de PAULO COELHO:

.
Escull la muntanya que desitges pujar: no et deixis dur pels comentaris dels altres que diuen “aquella és més bonica”, o “aquella és més fàcil”. Estàs a punt de gastar molta energia i entusiasme per assolir el teu objectiu, i per tant ets l’únic responsable i has d’estar segur del que estàs fent.

.

.

.
Saps com arribar enfront d’ella: moltes vegades, veiem la muntanya de lluny, bella, interessant, plena de desafiaments. Però quan intentem acostar-nos, què succeeix? Que està rodejada de carreteres, que entre tu i el teu fi s’interposen boscos, que el que semblava clar en un mapa és difícil a la vida real. Per tot això, intenta tots els camins, totes les sendes, fins què per fi un dia et trobis enfront del cim que pretens assolir.

.
Aprèn de qui ja va caminar per allí: Per més que et consideris únic, sempre hi haurà algú que va tenir el mateix somni abans que tu, i deixà marques que et poden facilitar el recorregut; llocs on col·locar la corda, picades, branques trencades per facilitar la marxa. La ruta és teva, la responsabilitat també, però no oblidis que l’experiència aliena ajuda molt.

.
Els perills, vistos de prop, es poden controlar: quan comencis a pujar la muntanya dels teus somnis, presta atenció a tot allò que et rodeja. (...) Hi ha pedres tan polides per les tempestes que es tornen relliscoses com el gel. Però si saps on poses el peu, t’adonaràs dels perills i sabràs evitar-los.
.

.

.

.
El paisatge canvia, així que aprofita’l: clar que cal tenir un objectiu en ment: arribar a dalt de tot. Però a mesura que es va pujant, es poden veure més coses, i no costa gens parar-se de tant en tant i gaudir un xic del panorama del teu voltant. A cada metre conquistat, pots veure una mica més lluny; aprofita això per descobrir coses de les quals fins ara no t’havies adonat.

.

.
Respecta el teu cos: només aconsegueix pujar una muntanya aquell que presta al seu cos l’atenció que es mereix. Tu tens tot el temps que et dóna la vida, així que, al caminar, no t’exigeixis més del que puguis donar. Si vas massa de pressa, et cansaràs i abandonaràs a la meitat. Si ho fas massa a poc a poc, caurà la nit i estaràs perdut. Aprofita el paisatge, gaudeix de l’aigua fresca de les fonts i de les fruites que la natura generosament t’ofereix, però segueix caminant.

.
Respecta la teva ànima: no et repeteixis tota l’estona “ho aconseguiré”. La teva ànima ja ho sap. El que ella necessita és fer ús del llarg camí per a poder créixer, estendre’s per l’horitzó, arribar al cel. De res serveix una obsessió per a la recerca d’un objectiu, i a més acaba per fer malbé el plaer de l’escalada. Però atenció: tampoc et repeteixis “és més difícil del que em pensava”, doncs, això et farà perdre la força interior.

.
Prepara’t per a caminar un quilòmetre més: el recorregut fins al cim de la muntanya és sempre major del que pensaves. No t’enganyis, ha d’arribar el moment en què allò que semblava a prop estigui encara més lluny. Però com estàs disposat a arribar fins allí, això no ha de ser un problema.

.

.

.

.
Alegra’t quan arribis al cim: plora, aplaudeix, crida als 4 vents que ho has aconseguit, (...), perquè allà al cim sempre fa vent (...). Pensa que el que abans era tot just un somni, una visió llunyana, és ara part de la teva vida. Ho has aconseguit.

.

.

.

.

.

.
Fes una promesa: aprofita que has descobert una força que ni tan sols coneixies, i repeteix-te a tu mateix que a partir d’ara, i durant la resta dels teus dies, l’utilitzaràs. I, si és possible, promet també descobrir una altra muntanya, i partir a una nova aventura.

.

.

.

.

Explica la teva història: sí, explica-la. Ofereix el teu exemple. Digues a tothom que és possible, i així altres persones sentiran el valor per a enfrontar-se a les seves pròpies muntanyes.

.

.

.

.

..

.

.

.

.

"Aquí queda la nostra història explicada, i seguirem explicant-la..."

.

Foto 1: Chamonix, Paccard i Balmat assenyalant el seu somni.

Foto 2: Cartell indicador de camins, al coll Polsky Hreben, Eslovàquia.

Foto 3: Fita, al camp morrena del Pisco, Perú.

Foto 4: Glacera de la Mer de Glace, Chamonix.

Foto 5: Interior del Mont Meru, més amunt més espectacular, Tanzània.

Foto 6: Km 35 de la Marató de Barcelona.

Foto 7: On arriba l'ombra arriba el cos,...

Foto 8: Aresta final al Tendeñera, Osca.

Foto 9: Cim de l'Elbrus, era per celebrar-ho.

Foto 10: Altres muntanyes, altres aventures,...

Foto 11: Suro d'una cafeteria de Sort.