Fem la via tranquil·lament, sense cap presa, gaudint de les vistes i del sol, el qual li ha donat per desaparèixer els caps de setmana, fins i tot, recuperem el mosquetó abandonat feia cinc dies. A mesura que ascendim disminueix la dificultat, un cop finalitzada l'escalada ens hidratem i ens preparem per rapelar per les reunions de la mateixa via amb dues cordes de 60 metres. Les últimes llums del dia encara ens fan estar més satisfets de la tarda i de la via. I sort que vàrem aprofitar el divendres, per què “no deixis pel cap de setmana allò que pots fer divendres”. Un altre cap de setmana passat per aigua...
SITUACIÓ: Montserrat, cara sud, Clot de la Mònica, Aresta Oest de la Pastereta.
ROCA: Bona.
DIFICULTAT: V. L1 V, L2 IV+, L3 IV/III
LLARGADA: 130 metres. L1 35 m L2 50 m L3 45 m
MATERIAL: 10 cintes exprés i bagues llargues. Es pot col·locar material, sobretot a L1, que han “desaparegut” les dues primeres assegurances.
PRIMERA ASCENSIÓ: Primavera de 1993, Joan Rovira i Ricard Darder.
Foto 1: Funció clorofíl·lica en plena primavera.
Foto 2: Ressenya de la via.
Foto 3: David en el primer ràpel.
Foto 4: Posta de sol al Clot de la Mònica.
2 comentaris:
Felicitats per l'ascensió nanos! Aquesta via la tinc molt sentida i pendent, a veure quin dia la faig :) tot i que Montserrat amb els seus allunyaments de xapes no els porto massa bé... que tal esta de seguros aquesta via? allunyen o que?
Núria: una via molt maca, i més per a un divendres a la tarda estavem ben sols.
L1: esta bé d'assegurances, sobretot els pasos de V, l'unic problema és que les dues primeres xapes han desaparegut (qui diu desaparegut diu tallat,...), però hi ha un pont de roca i es pot posar alguna cosa de material.
L2: esta ben assegurada.
L3: les assegurances allunyen més però la dificultat baixa bastant.
Publica un comentari a l'entrada