Dissabte 6 del mes 6 a les 6 del vespre, amb una mica de retard per part de la companya, també dita germana, vàrem quedar prop de l’estació de ferrocarrils per emprendre el camí en bici, per segona vegada, fins a les Basses de Can Dimoni. Després de deixar els carrers del poble, els cotxes, les fàbriques del polígon i el centre comercial, arribem al Parc Agrari, avui està d’alló més tranquil, és dissabte!!!! Aquí, entre carxofes, ja florides, seguirem el Camí de les Salines, girarem a la dreta pel Camí Ferran Puig i un cop passades un grup de figueres girarem a l’esquerra per agafar el Camí de Cal Francès, el qual ja no deixarem. Passarem per sobre d’una via fèrria a través d’un pont, després en seguirem una altra fins a trobar un transformador en una gran corba. Aquí agafarem el camí ample de la dreta, fins a arribar a una zona de picnic i on creurem la Riera Roja. Aquí ja visualitzem els canyissars de la Bassa Gran de Can Dimoni, i comencem a gaudir de l’indret. Les següents basses ens costen més trobar-les, la seva barrera de canyissars és molt espessa i al moure’ls espantem a les aus. Les basses són fruit d’excavacions profundes per a l’extracció d’àrids i de l’abandonament de la gravera, les quals es van inundar d’aigua gràcies a l’aqüífer superficial del delta, és estrany que aquest cop la mà de l’home hagi creat un indret, en comptes de destruir-lo i en el mateix poble de Sant Boi..
Com aquest cop vàrem trobar les basses a la primera, i encara quedaven hores de llum i força per pedalejar, ens vàrem dirigir cap al mar. Vàrem seguir el Camí de Cal Francès fins a la Carretera de Viladecans. Durant 2 km vàrem agafar aquesta carretera direcció a Viladecans, fins a una gran rotonda on agafaríem el Camí de Les Filipines o del Mar (com li ha posat l’ajuntament). Aquí, ja més segures pel carril-bici, arribem fins a l’abandonat càmping de La Ballena Alegre i una benzinera, i per unes pistes sense asfaltar arribem a la Platja de Les Filipines, que no estava en les seves millors condicions, però la llum del vespre la convertia en tot un indret. Una ràpida remullada de peus a l’aigua encara freda i cap a casa, desfent tot el recorregut, al final uns 26 km. La llum del vespre ens fa preciosa la tornada...
Com aquest cop vàrem trobar les basses a la primera, i encara quedaven hores de llum i força per pedalejar, ens vàrem dirigir cap al mar. Vàrem seguir el Camí de Cal Francès fins a la Carretera de Viladecans. Durant 2 km vàrem agafar aquesta carretera direcció a Viladecans, fins a una gran rotonda on agafaríem el Camí de Les Filipines o del Mar (com li ha posat l’ajuntament). Aquí, ja més segures pel carril-bici, arribem fins a l’abandonat càmping de La Ballena Alegre i una benzinera, i per unes pistes sense asfaltar arribem a la Platja de Les Filipines, que no estava en les seves millors condicions, però la llum del vespre la convertia en tot un indret. Una ràpida remullada de peus a l’aigua encara freda i cap a casa, desfent tot el recorregut, al final uns 26 km. La llum del vespre ens fa preciosa la tornada...
.
.
Foto 1: Camí de Ferran Puig, després de les figueres a l'esquerra. (Foto del 08.05)
Foto 2: On està el mar??? Com a mínim les basses. (Foto del 08.05)
Foto 3: Bassa Gran de Can Dimoni.
Foto 4: Bassa petita.
Foto 5: Platja de Les Filipines.
Foto 6: Tornem...
Un instant a la platja.....
1 comentari:
Neus guapa! al final marxo avui cap a la Dent d'Orlu, a veure si aquest finde tinc més sort que l'anterior i ens deixa escalar els dos dies :)
Que vagi molt bé l'esportiva a Vinya Nova! :*
Publica un comentari a l'entrada