TRIPLET DE CLÀSSIQUES.

Seguint el passos del Barça, aquesta temporada hem aconseguit tres canals, no de gran dificultat, però si clàssiques. L’Ordiguer a la Serra del Cadí, la Gran Diagonal a Peña Telera i aquest cap de setmana l’espectacular Cara Nord al Mont Perdut, la Champions del triplet.

.
Hi ha ascensions on poses en una balança la duresa, la pluja, la motxilla, el desnivell,... i en l’altre costat hi poses la Vall de Pineta i el Mont Perdut i la seva cara nord, i sempre guanyen aquests últims, encara que si tens dos dits de front i una mica de seny, només veuries la cara negativa de la muntanya, serà que ens falta un bull o que la balança està mal calibrada??

?
Dissabte arribem als peus del Balcó de Pineta, és la tercera vegada que l’ascendim i sabem com les gasta. Així que amb molta paciència, i amb molt de pes sobre les nostres espatlles comencem a restar desnivell, un compte enrere llarg, exactament 1250 metres. Finalment, després de trepitjar alguna clapa de neu, de granissar, del conus final i dels llamps, arribem al Balcó, i sense gaudir gaire de l’espectacle que t’ofereix l’escenari, ens posem a muntar la tenda. Mentre plou sopem, només desitgem que al dia següent faci bo i que la neu ens acompanyi.

.
Diumenge, sortim de la tenda mentre surt el sol, però tothom ha decidit sortir a la mateixa hora, això em sona.... Ens acostem a la paret i als temuts seracs, els quals no miro gaire, aquí avancem a la gent que s’està equipant. Nosaltres ja veníem equipats de la tenda, aquí ens posem el casc i traíem els piolets, per encarar l’estètic i amagat primer corredor, màx. 45º. Aquest corredor ens duu a la glacera intermèdia on poc a poc es suavitza la pendent. Abans de la rimaia fem un petit descans, i la gent va passant, això em sona..... La segona dificultat del dia que ens trobem és la rimaia, on la trobem bastant bé, només un pas llarg i amunt. Una forta pendent ens duu fins al segon i últim corredor del dia, on també trobem la pendent màxima, uns 55-60º, amb gel i aigua. I on trobem a tothom, i amb ells el tap, vàrem arribar a contar unes 13 persones demanant tanda. No ens quedava més remei que esperar i esquivar els trossos de gel que anaven caient. Veient aquests i veient la quantitat d’aigua i que sentíem, sabíem que faríem algun llarg de roca. Quan va desaparèixer tothom i estàvem ben tranquils, després de més d’una hora d’espera, vàrem treure la corda i vàrem iniciar dos llargs de roca de 30 metres, màxim III. Un cop superats, una mica més de neu, un flanqueig i el llarg llom final. I per fi el Mont Perdut era altre cop nostre, i aquest cop per la seva cara nord, una ruta d’ascensió clàssica i un cim d’obligada conquesta. Quan ets dalt una felicitat indescriptible t’envaeix, bé millor quan ets a baix. Gaudim de les vistes i de les valls que rodegen el cim, la Vall d’Ordesa, Añisclo i de Pineta, i de la curiosa forma de gamba de la paret del Cilindro, sempre m’ha agradat. Descendim la famosa Escupidera, aquest cop esglaonada i en condicions molt bones. Fem l’última remuntada del dia fins al Collado del Cilindro i seguim descendint, fins al curt ràpel d’uns 15 metres. Aquí deixem l’alpinisme per fer una mica de barranquisme, el ràpel és un salt d’aigua, i a les ressenyes diu que es pot trobar humit, ejem, ejem! La tarda la dediquem a recollir aigua, a menjar, a una migdiada de dues hores, a gaudir del Balcó i dels isards, i a menjar més, ja estava tot fet.

.

Dilluns, desfem la baixada fins a Pineta, aquest cop sense pressa, amb la feina feta, fins i tot, la motxilla semblava que ja no pesava tant, llavors en aquests moments és quan la balança es descalibra, i totes les coses negatives desapareixen, i només queden els cims, la bellesa dels indrets,.... i ja només penses en què faràs la setmana vinent.

.

Dades tècniques: Cara Nord Clàssica al Mont Perdut.

.

Punt de partida: 1er dia Pineta 1275 m, 2on dia Balcó de Pineta 2520 m.
Cim: Mont Perdut 3355 m.
Desnivell en corredor: 700 metres.
Material utilitzat el 31.05.09: Per a l’ascensió: casc, piolets, grampons, corda, friends, un alien, bagues de reunió i pitons (llarg final de 55 metres, III). Per al descens (Collado del Cilindro), una corda de 60 m per al ràpel.

Horari:
30.05.2009: 5 h, de Pineta al Balcó (dormir en tenda).

31.05.2009: 4 h 50 m Aproximació, més el corredor, més cim. (+ 1h 15 m de cua).

2 h 45 m Descens del Mont Perdut al Balcó.

01.06.2009: 3 h Descens del Balcó a Pineta.

Primera ascensió: Roger de Monts, Celestin Passet i François Bernat-Salles al 1888.

:
O la muntanya és molt petita o internet molt gran???
- Tubalu.
- Galeria de Tubalu.
- Remi Thivel.
.
Foto 1: Els seracs i el primer corredor.
Foto 2: La rimaia.
Foto 3: Qui és l'últim??
Foto 4: És el nostre torn...
Foto 5: I l'última dificultat abans del cim.
Foto 6: La Gamba.
Foto 7: David al Mont Perdut, 3355 m.
Foto 8: L'Escupidera.
Foto 9: El ràpel, alpinisme o barranquisme?
Foto 10: Pineta, descalibrant la balança...
Foto 11: Cara Nord Clàssica del Mont Perdut.
.
Més fotos a Cesboi.
I per un instant oblides els aspectes negatius.