Després de les aventures per l’Índia, de pujar a més de 6000 metres, de passar un dels estius més calorosos,..., decidim passar els últims dies de les nostres vacances al xalet de Chamonix.
.
- DIA 1:
- DIA 1:
:
Trasllat a Chamonix i instal·lació del nostre xalet. Fem una passejada pel poble i fem unes compres de queviures i altres per ampliar la nostra biblioteca.
El primer dia ja rebem el primer xàfec, i dels grossos. Però, aquest cop, serà l’últim...
Trasllat a Chamonix i instal·lació del nostre xalet. Fem una passejada pel poble i fem unes compres de queviures i altres per ampliar la nostra biblioteca.El primer dia ja rebem el primer xàfec, i dels grossos. Però, aquest cop, serà l’últim...
.
- DIA 2:
- DIA 2:
:
Truquem a Goûter i a les Cosmiques, ja que la meteo anuncia bon temps, amb la lletra petita de vent. Aconseguim dues places per al dia següent a les Cosmiques. Així que suspenem l’escalada a l’Aiguille de l'Index per evitar el cansament, necessitem totes les forces per al Montblanc.
Utilitzant el nostre llibre recent adquirit, ens dirigim a Servoz al sud de Chamonix a una escola d’escalada a peu de carretera, sense pols, amb herba i amb lavabos públics i restaurant. Només vàrem fer un parell de vies fàcils i ben equipades de quasi 30 metres, volíem provar el grau francès. La paret de pissarra al matí té ombra, però al migdia és un forn, així que vàrem plegar aviat i vàrem marxar a la platja de Chamonix, exactament als Llacs de Passy. Una platja, on hem canviat la sorra per herba, l’aigua salada per dolça i on al voltant hi ha verdes muntanyes i no la línia recta de l’horitzó.
Truquem a Goûter i a les Cosmiques, ja que la meteo anuncia bon temps, amb la lletra petita de vent. Aconseguim dues places per al dia següent a les Cosmiques. Així que suspenem l’escalada a l’Aiguille de l'Index per evitar el cansament, necessitem totes les forces per al Montblanc.Utilitzant el nostre llibre recent adquirit, ens dirigim a Servoz al sud de Chamonix a una escola d’escalada a peu de carretera, sense pols, amb herba i amb lavabos públics i restaurant. Només vàrem fer un parell de vies fàcils i ben equipades de quasi 30 metres, volíem provar el grau francès. La paret de pissarra al matí té ombra, però al migdia és un forn, així que vàrem plegar aviat i vàrem marxar a la platja de Chamonix, exactament als Llacs de Passy. Una platja, on hem canviat la sorra per herba, l’aigua salada per dolça i on al voltant hi ha verdes muntanyes i no la línia recta de l’horitzó.
.
- DIA 3:
- DIA 3:
:
L’aproximació al Refuge des Cosmiques ho fem a través dels dos trams del telefèric de l’Aiguille du Midi que et deixa als 3777 metres d’una impressionant agulla de 3842 metres que domina Chamonix. Són uns 2700 metres de desnivell rapidíssims i, el més important, que t’estalvies.
Mentre arriba la cabina al seu final, observes la coneguda aresta de neu que has de fer per sortir del laberint rocós, sospires i endavant... La ressenya comenta que al refugi arribes en uns 20 minuts, jo només necessito aquest temps per passar l’estreta aresta, posar un peu davant de l’altre i intentar que la meva mirada no surti de la traça que tinc davant i marxi cap als grans abismes laterals, sobretot el de la banda de Chamonix. Després del mal tràngol, necessito uns altres 20 minuts per a què em deixin de tremolar les cames, o millor dit, el cos sencer. I finalment, després de travessar alguna esquerda en el plató glacial i de superar l’última rampa i única en sentit ascendent, arribem al refugi a 3613 m. El Refuge des Cosmiques és de propietat de la Cie des Guides de Chamonix, el qual va ser construït al voltant de 1930 per estudiar els raigs còsmics (quines coses d’estudiar) i d’aquí l’origen del seu nom. És un hotel de luxe en les alçades, tant per la comoditat com pel preu, 50 € la mitja pensió!
L’aproximació al Refuge des Cosmiques ho fem a través dels dos trams del telefèric de l’Aiguille du Midi que et deixa als 3777 metres d’una impressionant agulla de 3842 metres que domina Chamonix. Són uns 2700 metres de desnivell rapidíssims i, el més important, que t’estalvies.Mentre arriba la cabina al seu final, observes la coneguda aresta de neu que has de fer per sortir del laberint rocós, sospires i endavant... La ressenya comenta que al refugi arribes en uns 20 minuts, jo només necessito aquest temps per passar l’estreta aresta, posar un peu davant de l’altre i intentar que la meva mirada no surti de la traça que tinc davant i marxi cap als grans abismes laterals, sobretot el de la banda de Chamonix. Després del mal tràngol, necessito uns altres 20 minuts per a què em deixin de tremolar les cames, o millor dit, el cos sencer. I finalment, després de travessar alguna esquerda en el plató glacial i de superar l’última rampa i única en sentit ascendent, arribem al refugi a 3613 m. El Refuge des Cosmiques és de propietat de la Cie des Guides de Chamonix, el qual va ser construït al voltant de 1930 per estudiar els raigs còsmics (quines coses d’estudiar) i d’aquí l’origen del seu nom. És un hotel de luxe en les alçades, tant per la comoditat com pel preu, 50 € la mitja pensió!
!
- DIA 4:
- DIA 4:
:
Després d’una curta nit, ja que esmorzem a la una de la matinada, si es pot nomenar esmorzar, ens preparem per iniciar la Traversée des Trois Monts. Des del refugi descendim fins al Coll de Midi, on sembla que la velocitat del vent ens respecta. Seguim ascendint pels pendents, en algun moment forts, cap a l’espatlla del Montblanc du Tacul. Aquí ja comencem a notar que el vent fa la seva presència i amb ell el fred. Al coll entre el Montblanc du Tacul i el Mont Maudit, mentre el sol enrogia les agulles rocoses, el vent i el fred ens van provocar la tercera retirada del Montblanc. El retorn a l’Aiguille du Midi, va ser amb ràbia, “mai més torno a intentar aquesta muntanya” eren els pensaments, suposo que amb el temps canviaran...
L’aresta a l’Aiguille du Midi encara es fa més estreta quan tornes d’una derrota i les últimes mirades a la Muntanya Blanca des del Mirador Rébuffat es fan molt dures....
Però tot té la seva recompensa, així que un bon dinar, una migdiada de quatre hores i una fondue per l’últim sopar.
Després d’una curta nit, ja que esmorzem a la una de la matinada, si es pot nomenar esmorzar, ens preparem per iniciar la Traversée des Trois Monts. Des del refugi descendim fins al Coll de Midi, on sembla que la velocitat del vent ens respecta. Seguim ascendint pels pendents, en algun moment forts, cap a l’espatlla del Montblanc du Tacul. Aquí ja comencem a notar que el vent fa la seva presència i amb ell el fred. Al coll entre el Montblanc du Tacul i el Mont Maudit, mentre el sol enrogia les agulles rocoses, el vent i el fred ens van provocar la tercera retirada del Montblanc. El retorn a l’Aiguille du Midi, va ser amb ràbia, “mai més torno a intentar aquesta muntanya” eren els pensaments, suposo que amb el temps canviaran...L’aresta a l’Aiguille du Midi encara es fa més estreta quan tornes d’una derrota i les últimes mirades a la Muntanya Blanca des del Mirador Rébuffat es fan molt dures....
Però tot té la seva recompensa, així que un bon dinar, una migdiada de quatre hores i una fondue per l’últim sopar.
.
- DIA 5:
- DIA 5:
:
L’últim dia de Chamonix, l’últim dia de les vacances; el dediquem a recollir el xalet, a fer les últimes compres, a passejar pel poble, ple de gent celebrant l’UTMB, i decidim allargar al màxim el dia esperant el podi de l’UTMB amb el Kílian Jornet com a guanyador, un bon comiat....
Foto 1: El xalet a Chamonix.
Foto 2: Nova adquisició de la nostra biblioteca.
Foto 3: Escola d'escalada de Servoz.
Foto 4: Llac de Passy.
Foto 5: Aresta de sortida de l'Aiguille du Midi.
Foto 6: Arribant al Refuge des Cosmiques.
Foto 7: Sortida de sol mentre ens retiràvem.
Foto 8: Recollint al Mirador Rébuffat.
Foto 9: Chamonix esperant als finishers de l'UTMB.
Foto 10: L'últim finisher saludant al podi.
.
Mes fotos a INSTANTS on la càmera s'estrena als Alps.
2 comentaris:
No pares, no pares... Recorda que hem de fer una sortida 'light'.
Un petonàs la meva Calleja particular ;o)
i tant!!!!! quan tu volguis!!!
Publica un comentari a l'entrada