dimecres, 16 de febrer del 2011

APROXIMACIONS.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Dos caps de setmana seguits sense el premi del muntanyenc, el cim. Dos sortides amb dues dures aproximacions, dos “fracassos” durs, però per motius ben diferents.
.
APROXIMACIÓ AL COULOIR DE L’ESQUERRA.
:
Últimament a tothom li ha donat per fer mudances, nosaltres no volem ser menys, així que agafem els nostres armaris i calaixeres i anem a passar un cap de setmana la Vall de Planès, tornem per intentar el Corredor Central al Roc del Boc. Aquest cop l’aproximació és més llarga, però fins a l’Estany de Planès trobem bona traça. A la vora del gelat llac passem la freda nit , -7ºC, però les plomes i l’estretor de la tenda ens fan passar calor. Al matí veiem la paret oest de la Malaza i veiem que al nostre corredor no estan els seus ressalts rocosos coberts de gel, el tornem a descartar. Mirem la paret i ens dirigim cap un altre corredor, però l’aproximació és penosa, neu pols que no cobreix ni els blocs. Arribem fins al conus inicial del Couloir de l’Esquerra, i al primer ressalt decidim retornar per on hem vingut, la neu segueix pols allà a dalt. Mentre carreguem els nostres armaris a l’estany veiem que una altra cordada, que ha aprofitat les nostres traces, es queda al mateix ressalt, bé calia intentar-ho.
.
APROXIMACIÓ A PUNTA ESCALERAS.
:
Decidim anar a Ordesa, ja que descobrim, gràcies al món dels blogs, que podem pujar fins a Cuello Arenas en cotxe. La intenció és fer algun tres mil hivernal, exactament la Punta Escaleras. El dissabte fem l’aproximació fins al Refugi de Góriz, sense raquetes ni esquís, i això si que ho encertem. Deixem el cotxe a Cuello Arenas a 1905 metres, a les pistes d’esquí de fons. Des d’allà recorrem el ample pla fins a Cuello Gordo, i d’aquí agafem el cordal de la Sierra Custodia, el camí d’hivern fins a Góriz. La serra es fa llarga, sembla que mai s’acabi. Finalment arribem al cim culminant de la serra, la Punta Custodia, a 2519 metres d’alçada, llàstima que la boira no ens deixa gaudir de les vistes d’Ordesa. Iniciem el descens fins al Collado de Góriz o de Arrablo a 2343 metres gaudint amb presses de les últimes llum del dia. Arribem al Refugi de Góriz a 2200 metres, els records ens envaeixen, feia temps que no el visitàvem, gairebé 4 anys, l’enyoràvem. Sopem, dormim i esmorzem estupendament. Ben aviat agafem el camí al Mont Perdut, però al primer corredor a la dreta deixem el transitat camí. Aquí superem el primer ressalt rocós, però al segon la boira ens envaeix i ens fa témer que el mal temps del vespre s’ha avançat, pensem en el nostre cotxe, si neva no el traiem, i abandonem el cim, només ens quedaven 300 metres de desnivell. Desfem la llarga aproximació, passant altre cop per la Sierra Custodia, aquest cop amb el pes de la decisió de retorn, ja que al final van ser quatre flocs de neu contats i el sol brillava quan arribàvem al final del recorregut.
.
Foto 1: Couloir de l'Esquerra a la paret oest de la Malaza.
Foto 2: Via de las Escaleras al Mont Perdut, des de Cuello Gordo.
Foto 3: De mudances carregant armaris.
Foto 4: La nostra llar per un dia.
Foto 5: Sierra Custodia de retorn.
Foto 6: Al cordal de la Sierra Custodia i al fons la Vall d'Ordesa.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Encara que no haguéu tingut premi, segur que heu disfrutat del contacte amb la natura, neu, muntab¡nya, fred, aventura, ...

Una abraçada!

Buscador d'Indrets. ha dit...

I tant!!!
Una abraçada ben forta.

papallopis ha dit...

Fracàs? entenc com a fracàs si no has fet prou per aconseguir una fita. Crec que no és el cas. Probablement decebuts fora més escaient.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Moltes gràcies!!! Pel comentari i pels sentiments que ens fas sentir veien aquests videos que fas.