LA VIA DEL NICOLAU.

Com si del mateix riu Zanskar es tractés el dissabte vam recórrer els 13 km d’anada i tornada de la Via Verda del Nicolau, amb molt trams d’aquesta ben congelats, els quals van donar el seu punt de “dificultat” a la via.
La ruta és una antiga via fèrria que passa pel costat del riu Bastareny i de la població de Bagà promoguda pel senyor Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, per transportar fusta des dels boscos de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. La via té poca pendent, i les vagonetes eren arrossegades en sentit ascendent per animals. Per al descens es deixaven anar i baixaven pel seu propi pes.
Nosaltres vam iniciar la ruta a Guardiola a 715 metres d’alçada, ens vam desviar uns metres per visitar l’exterior del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Un cop vist, ja si que vam iniciar la via verda passant per túnels, ponts i una passarel·la bellugadissa de 35 metres de llargària, que depenent de l’Escala de Beaufort, podies passar o no. El recorregut t’ofereix vistes de Bagà i del Cadi. El final de la via, però no del recorregut, encara ens quedava la tornada, va ser a Sant Joan d’Avellanet a 941 metres. Un cop aquí ja tot era de baixada i com les vagonetes, pel nostre propi pes ja baixaríem, pel pes i per les ganes de peus de porc, que aquest cop si!!

!

Foto 1: Senyalització de la via.

Foto 2: Vagoneta que s'utilitzava per al transport de la fusta.

Foto 3: El Zanskar de Bagà.

Foto 4: Sant Esteve de Bagà.