dilluns, 24 d’octubre del 2011

CAMINS DE LA MEMÒRIA.

Avui el mal temps m’ha fet canviar d’indret, però no m’ha fet canviar de muntanya, ni de records. He agafat el tren i el cremallera, com antigament ho fèiem, la falta de mitja locomotor ens obligava, però també ho gaudíem. He arribat a l’Abadia de Montserrat envoltada de gent de multitud de països amb objectius de visita diferents que el meu. He fet l’obligada visita a la Mare de Déu de Montserrat i les dues espelmes han tornat a encendre’s.
Un cop feta la feina, he iniciat el meu camí a la memòria prop de l'estació del cremallera, on també trobem una placa en commemoració a Mossèn Jaume Oliveras i a una de les seves gestes, la travessa Matagalls-Montserrat en menys de 24 hores a l’any 1904. Quins records els últims metres d’aquesta travessa, quina pendent a superar, però quina felicitat fer-los!!
Inicio i descendeixo el camí pavimentat i esglaonat a la Capella de la Santa Cova, arranjat al segle XVII, el qual salva un desnivell de 120 metres i recorre una distància de quasi quilòmetre i mig. No observo les escultures religioses corresponents als misteris del rosari (desconec el seu significat), els meus ulls només miren les formes capritxoses de la roca, l’arc de sant martí que em regala el mal temps i miren també els records, uns em fan somriure i altres encara em fan plorar.
Arribo a la Capella de la Santa Cova (1696-1705), on la llegenda situa la troballa de la Mare de Déu de Montserrat, una capella enclavada a una balma i mimetitzada amb l’entorn. He escrit al seu llibre de visitants, com sempre fèiem, també he passat per la sala d’exvots, els quals han canviat i s’han modernitzat. I per últim he rodejat el petit i silenciós claustre, el qual té categoria d’indret només entrar-hi.
He iniciat el retorn del meu camí de la memòria i he arribat al present, ara toca caminar per la vida.

.
Foto 1: Fa més de trenta anys...
Foto 2: Claustre de la Santa Cova.
Foto 3: Últimes pendents de tornada, senyal de la Travessa Matagalls-Montserrat.