Per la directa.

Tozal de Guara, cim que coneixem des de fa anys, pel Nord i pel Sud, per Nocito i per LaTejería/Ermita de Fabana, diferents motius ens han impedit coronar-lo; les hores de llum, un diluvi, pluja a mig camí, batudes de caçadors,..., de tot i més. Diumenge, amb molt poques hores dormides per culpa d’un gran concert i cansats de tants intents, vam decidir ascendir el cim per la directa, per la via més curta i fàcil, des del pàrquing proper al poble d’Used a 1080 m, a la cara Nord.

La pista inicial l’anem escurçant per dreceres, algunes ben glaçades, fins que arribem al Refugi Forestal de Fenales a 1396 metres. Un petit refugi lliure molt ben conservat de dues plantes amb 13 places com a màxim i una bomba d’aigua a l’exterior, també ben congelada. Aquí agafem ja un sender, on anecdòticament trepitjarem neu, i que ens duu fins a un coll de l’ampla carena a 1930 m i d’aquí fins al cim ja queda poc.
.

Per fi, trepitgem el sostre del Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara, de només 2077 metres d’alçada. Al cim trobem una creu y unes ferradures de ferro. També trobem un llibre de signatures, aquí fem constar la nostra ascensió. Llàstima que la muntanya a l’últim moment ens ennuvola les muntanyes d’Ordesa, voldrà que tornem?

Descendim del cim que tantes vegades ens havia costat pujar-lo, contents, i encara les cançons del concert ens xiuxiuegen a les orelles...

.

“…y en los árboles escucha,
voces de tiempos remotos,
ha elegido caminar…”

“...Pero tú eres lo último que veo,
antes de vencerme el sueño.
Siempre estas conmigo en una dimensión
lejos del olvido.”

.

Foto 1: El cim de Tozal de Guara.

Foto 2: Refugi lliure de Fenales.

Foto 3: Fent constar la nostra ascensió.