dilluns, 10 de setembre del 2007

KENYA, UNA PORTA.

Kenya va ser la nostra porta a les vacances, la nostra porta al safari (en swahili vol dir viatge), la nostra porta a Tanzania. De Kenya només vàrem visitar la Reserva Nacional de Masai Mara, a l’oest del conegut Rift Valley i la continuació natural pel nord de les planúries del Serengeti de Tanzania. La reserva va ser inagurada al 1961 i té una extensió de 1510 km2, i així es converteix en el parc més gran de Kenia. Masai Mara es troba a una alçada de 1500 m sobre el nivell del mar, però no té muntanyes altes, només està formada per petits turons, algunes acàcies i el Riu Mara que la travessa de nord a sud.
Vàrem veure força animals per dos motius importants, el primer és que de juliol a octubre la reserva conta amb gran número d’espècies vingudes del Serengeti esperant l’època de pluges per tornar-hi. I l’altre motiu, són els conductors, ja que no respecten les pistes i surten d’elles per estar més a prop dels animals, això permet acostar-se molt i realitzar bones fotografies, però estas envaint, encara més, la poca intimitat que tenen. Després a Tanzania ens adonarem que allà els animals no estan tan perseguits. Només ens va faltar veure el rinoceront (només hi ha 37 exemplars), però no vàrem tenir sort aquesta vegada.
A Nairobi, capital de Kenya, només vàrem ser de pas, a l’aeroport Jomo Kenyatta i per dormir dues nits, i el que vàrem veure no ens va agradar gaire, pol·lució, ambient irrespirable, brutícia, gent amb pressa, trànsit, fàbriques,... bé una mica com aquí però pitjor.
Ja tenim la porta oberta a Tanzania només ens queda entrar i .....
Foto 1: L'horitzó, acacies i algun turó.
Foto 2: Un petó molt tendre.






Foto 3: L'esmorzar del guepard.
Foto 4: Per als elefants la família és molt important.



Foto 5: El Camp Site on vàrem dormir, vigilat per Masais.

Foto 6: Un autobus de línia, de camí a Nairobi.






Un joc: Busca la diferència.

6 comentaris:

Eulàlia ha dit...

Ostres quina passada!!!
Quina enveja em doneu,
aixó es un viatja...
ja m'en senyareu les fotos.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Hola Guapa,

Em sembla que el passi de fotos va ser el divendres passat, però no hi ha problema ja et farem un de personal.

Al final vas anar al castell d'eramprunyà.

Ens veiem.

Anònim ha dit...

Molt bona crònica. Ja espero impacient els següents capítols. Fins aviat.

Anònim ha dit...

Hola m'agaradaria preguntar-vos si es dificil conseguir els permisos per accedir al Klimanjaro, tinc entes que es casi obligatori anar amb agencia. Podrieu dirme com ho vau fer vosaltres, algun link d'agencia o guies de la zona. Moltes grácies felicitats per la pagina.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Hola anònim.
Nosaltres varem anar amb una agència d'allà que es va encarregar de tot. Realment, no pots pujar a la muntanya tu sol. La direcció dels parcs t'obliguen a pagar unes taxes per dia, acampada, i em sembla que com a mínim un guia. Com que nosaltres voliem fer moltes coses y aprofitar el temps al màxim, varem optar per contractar l'agència des d'aquí, cosa que li treu una mica d'aventurilla, però t'estalvia molts mals de cap.
Si vols més informació, envia'ns l'email i ens posem en cotacte.
PD et recomano la guia Kilimanjaro de l'editorial Trailblazer (en anglés), i la revista Altair nº 44, a més de les conegudes guies Lonely Planet.

Anònim ha dit...

Hola gràcies per la resposta el meu correu es frivera@fecsa.es, si poguesiu enviarme algo mes d'informaciò, l'agencia d'aqui on vau contractar i l'agencia local de tanzania que os va atendre i si vau quedar contents. Moltes gràcies
fer