dijous, 20 de setembre del 2007

MONT MERU, BENVINGUTS

La nostra aventura en muntanya a terres tanzaneses va començar al Mont Meru, situat dins de l’Arusha National Park de 137 km2 d’extensió el qual concentra una abundant fauna de grans mamífers com els búfals, fet que t’obliga a anar acompanyat per un ranger (un guia amb una escopeta) mentre ets dins del parc. El Mont Meru es tracta d’un volcà adormit que dista del Kilimanjaro uns 80 kilòmetres i que va arribar a ser molt més alt que aquest, amb un crater central de 10-15 km de diàmetre. Una erupció brutal el destrossà i li donà la forma actual de semicercle i la seva alçada de 4562 metres. Des del cim fins a dins del crater hi ha una caiguda de 1500 metres totalment verticals. Cap a l’any 1857 va tenir una nova erupció que va crear un nou volcà de cendra de 3600 metres d’alçada en l’interior del crater principal.
L’ascensió s’inicia a la Momella Gate a 1550 metres d’alçada i està situada a la zona derruïda per la gran erupció. Mirakamba Hut, el primer refugi, es troba a 2500 m i es troba a la base del gran conus de cendra. El segon i últim refugi és el Saddle Hut 3500 m i aquest es troba en un coll entre el Rhino Point (cim situat a la vora del crater) i el Little Meru (un volcà adjacent). El recorregut és d’uns 60 km anada i tornada amb un desnivell de 3500 m de pujada i uns tants de baixada.
Bé, l’ascensió així explicada sembla molt avorrida, però va ser tot un espectacle:
- El primer dia es camina entre animals, passant prop de girafes, zebres, i fins i tot, grups de búfals, ens comenten que els perillosos són els búfals solitaris, igualment passem sense refiar-nos gaire d’aquests. Els colubus monkey és el protagonista, amb les seves acrobàcies i els seus salts entre els arbres, ens entreté com un artista de circ, excepte quan el confons amb alguna bèstia perillosa.
- La vegetació és totalment diferent a la que podem tenir als Pirineus, caminem per llocs humits, selva tancada, amb lianes i líquens que pengen dels arbres. A partir de l’últim refugi aquesta vegetació va desapareixent, per donar-nos un paisatge volcànic, el verd va transformant-se en marró i el fang en pols.
- Una de les sorpreses que ens varem endur va ser a l’arribar al cim del Meru. Després de caminar durant la negra nit, imaginant inexistents abismes. Després de caminar per la freda nit, acariciant-nos un aire que ens gelava. Després de caminar per una alçada que no ens deixava respirar. Després de tot això ...... varem veure la sortida de sol més espectacular que hàgim vist mai. El sol just darrere del Kilimanjaro, exactament per l’est, començava a sortir com sempre ha fet. Aquesta perpetua sortida de sol darrere de la muntanya de la llibertat és totalment innarrable, cal ser-hi allà i ....
- Fins a aquell moment els núvols, les boires i la foscor de la nit no ens havien permès gaudir del Mont Meru. Aquella sortida de sol també va significar descobrir totes les meravelles que amaga l’interior del crater, les parets verticals de roca i de tot el paisatge que ens envoltava.
- A la baixada continues veien indrets espectaculars, Tululusia, un salt d’aigua, un arbre que forma un gran arc convidant-te a seguir el camí, el paradís del Petit Serengueti,... no podries parar de nomenar indrets.

Dir que només es puja al Mont Meru per aclimatar per ascendir el kilimanjaro, seria una injustícia per a aquest cim, el qual ens ofereix una experiència inoblidable i indescriptible i menys massificada que el seu veí. Direm que vem ascendir al Meru per donar la benviguda a les meravelles de Tanzània.

Foto 1: L'itinerari dels quatre dies.
Foto 2: Dins la selva.

Foto 3: El cim del Little Meru a mitja tarda.
Foto 4: Mont Meru, molt, molt fred.

Foto 5: Comença l'espectacle.
Foto 6: Caminant per la vora del crater.


Foto 7: El conus de cendra de l'interior del crater principal.
Foto 8: Tululusia, salt d'aigua més arrels.


Foto 9: Passavem ben a prop de grans mamífers.
Foto 10: L'arc ens convida a seguir el camí.


_________ggggg_gggg__________ Foto 11: El Fig Tree, et deixa sense paraules.
Foto 12: Petit Serengeti ple de diversitat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Perfecte per recordar,... l’emoció en la descoberta dels colubus, el renéixer amb la llum després de la freda i fosca nit, el desig de copsar l’inesperat paisatge, l’envejable serenor del paradís,... ,el meu barret deixat per sempre.

Buscador d'Indrets. ha dit...

Sort que ets de números. No m'estranya que el Xavi et demani ajuda per al blog, estic per demanar-te-la jo.

Records.

Ens veiem.