UN PARÈNTESI A LES VACANCES.

El Llac Eyasi va significar sortir de qualsevol ruta turística normal de Tanzània, i entrar en la realitat del país, descobrir i conèixer a persones de carn i ossos. Fer turisme de la seva forma de viure i de la seva quotidianitat, cosa que, per cert, em va fer sentir bastant incòmode.
A la zona varem visitar dues tribus, els Datoga i els Hadzabe, ben diferents entre elles, amb costums i comoditats que s’allunyen bastant de les que podem gaudir a la nostra exagerada vida plena d’excessos. I també varem gaudir d’una impressionant i solitària posta de sol al salat Llac Eyasi, rodejats de baobabs, flamencs i, sobretot, de silenci. Allà i en aquell moment, crec que varem pensar que valia la pena tres hores d’incòmode i polsosa pista, una bona recompensa, descobrir que encara hi ha indrets per explorar.
La Vall de Mangola, el Llac Eyasi i la seva gent ens van proporcionar unes sensacions difícils de repetir i més difícils de definir encara, sensacions que et fan reflexionar i créixer.

DATOGA:
El nom original Mangati, paraula Masai, que vol dir enemics forts. Viuen de la ramaderia (vaques i cabres) i del cultiu, principalment. Són polígams com els Masais i sedentaris. Nosaltres varem poder visitar un petit poblat i varem entrar dins d’una de les seves llars, i, aquí, nosaltres ens queixem de les hipoteques.

HADZABE:
Més coneguts, com els bosquimans, habitants del bosc. Es creu que fa 10000 anys que habiten Africa i en l’actualitat queden uns 3000, principalment al voltant del llac. Viuen sobretot de la caça amb arcs i fletxes, cosa que varem comprovar en persona, i de la recol·lecció de fruits i arrels. Aquests són nòmades i monògams, no van a l’escola ni al metge, i es comenta que estan molt orgullosos del seu estil de vida, en l’actualitat en perill d’extinció, com sempre per culpa d’alguna acció d’algun ser humà.
Cap de les dues tribus parla swahili, cadascuna parla el seu idioma, esperem que l’home no faci també desaparèixer aquesta riquesa de llengües.