Aquest cap de setmana no ha sigut de grans i dures jornades, ha sigut tot molt fugaç, bé igual que l’explicació que us donaré d’ell...
.
FUGAÇ FERRADA:
FUGAÇ FERRADA:
.
Dissabte a la tarda en comptes d’anar directament a l’alberg, vàrem fer una fugaç paradeta a Sesué, exactament a la via ferrada de Castellaso. La via ferrada, equipada a la primavera del 2005, ha servit per rehabilitar i netejar la paret d’una antiga cantera de marbre del nord de la població. L’inici de la via és bastant tombat, però poc a poc va agafant verticalitat, i fins i tot, hi ha algun petit desplom, però fugaç i molt ben equipat. Un cop s’acaba la verticalitat, arribem a un replà herbós, aquí podem contemplar la Vall de Benasc i les vistes cap al sud, el Turbón i la Serra de Chía, abans de fer l’últim tram de la via, ja menys aeri. El cim del Castellaso, a 1280 metres, ens permet, amb el permís dels núvols, de gaudir d’unes bones vistes de la Vall, una bona benvinguda i, més, si ho combines amb alguna altra activitat. Desfem el camí fins al cotxe per l’ermita de San Saturnino, que es troba en un coll i uns prats que ens conviden a descansar, però no hi ha temps...cal fer una fugaç visita a Barrabés.
FUGAÇ REMUÑÉ:
Dissabte a la tarda en comptes d’anar directament a l’alberg, vàrem fer una fugaç paradeta a Sesué, exactament a la via ferrada de Castellaso. La via ferrada, equipada a la primavera del 2005, ha servit per rehabilitar i netejar la paret d’una antiga cantera de marbre del nord de la població. L’inici de la via és bastant tombat, però poc a poc va agafant verticalitat, i fins i tot, hi ha algun petit desplom, però fugaç i molt ben equipat. Un cop s’acaba la verticalitat, arribem a un replà herbós, aquí podem contemplar la Vall de Benasc i les vistes cap al sud, el Turbón i la Serra de Chía, abans de fer l’últim tram de la via, ja menys aeri. El cim del Castellaso, a 1280 metres, ens permet, amb el permís dels núvols, de gaudir d’unes bones vistes de la Vall, una bona benvinguda i, més, si ho combines amb alguna altra activitat. Desfem el camí fins al cotxe per l’ermita de San Saturnino, que es troba en un coll i uns prats que ens conviden a descansar, però no hi ha temps...cal fer una fugaç visita a Barrabés.
FUGAÇ REMUÑÉ:
.
Diumenge, no era un gran dia de triomfs, mentre passaven les hores encara ho veiem més clar. Les primeres intencions, es van quedar en això, en intencions. I la dura jornada es va convertir en una fugaç visita a la Vall de Remuñé, una de les últimes valls de Benasc que ens quedava per visitar. La vall és bastant accessible, arribes al seu inici per carretera asfaltada, però no és gaire transitada. La vall, d’orientació est, és abrupte i tancada, rodejada de grans muralles de granet. Vàrem ascendir amb esquís fins a la meitat de la vall, amb la Forca de Remuñé de fons. Un cop cansats, vàrem baixar com vàrem poder, la neu molt humida i el bosc de pi negre no ens ho varen posar gaire fàcil. La vall glacial és suficientment bonica per si mateixa, per tornar satisfets, encara que només sigui havent fet una fugaç travessa en esquís.
Diumenge, no era un gran dia de triomfs, mentre passaven les hores encara ho veiem més clar. Les primeres intencions, es van quedar en això, en intencions. I la dura jornada es va convertir en una fugaç visita a la Vall de Remuñé, una de les últimes valls de Benasc que ens quedava per visitar. La vall és bastant accessible, arribes al seu inici per carretera asfaltada, però no és gaire transitada. La vall, d’orientació est, és abrupte i tancada, rodejada de grans muralles de granet. Vàrem ascendir amb esquís fins a la meitat de la vall, amb la Forca de Remuñé de fons. Un cop cansats, vàrem baixar com vàrem poder, la neu molt humida i el bosc de pi negre no ens ho varen posar gaire fàcil. La vall glacial és suficientment bonica per si mateixa, per tornar satisfets, encara que només sigui havent fet una fugaç travessa en esquís.
Foto 1: Un dels desploms.
Foto 2: Serra de Chía a l'oest, durant la via.
Foto 3: Turbón, entre núvols.
Foto 4: Foto de cim, Castellaso.
Foto 5 i 6: La Forca de Remuñé, ens apropem.
Foto 7 i 8: La Vall de Remuñé d'est a oest.
Més fotos a Instants.
1 comentari:
Tot i que ha estat fugaç, n'heu tret el suc!! Les fotos són genials i fan ganes d'esquiar!!
Publica un comentari a l'entrada