COTIELLA, TALAIA PIRINENCA.

Durant aquest estrany pont, que al final no va ser pont, però sempre va bé uns dies de festa de més i, més, si els aprofites al màxim. Després de fabricar adrenalina visitant l’hospital, sobretot el David, anant al cinema a veure “El Orfanato” i d’escalar dijous altre cop a Subirats al Sector Toro, varem passar el cap de setmana a les desconegudes muntanyes d’Armeña, més conegudes pel seu cim principal, el Cotiella 2912 m. Varem realitzar l’ascensió en dos dies i va ser tot un encert, no per la longitud de la ruta sinó per la meravellosa estada al refugi d’Armeña, una casa de nines, situat al ben mig del circ que porta també el mateix nom. L’estada va ser solitària i tranquil·la, i, a més, varem convertir la nit en màgica fent una bona foguera a la seva llar, no calen paraules, en aquest cas, només observar les flames, que són tota una droga, tot un somnífer.
Al dia següent calia fer l’ascensió, amb mandra, finalment varem aconseguir superar les pendents pedregoses fins al Coll de Cotiella. Després un flanqueig per sota del cim i arribaríem al Coll de les Bruixes i l’últim esforç fins al cim, l’última gran pendent. I per fi el premi, les vistes dels Pirineus Central i el millor de tot la claredat de l’atmosfera ens permetia veure des del Pedraforca, amb la seva silueta inconfusible, fins al llunyà Moncayo.
Després de visitar aquest desconegut i solitari massís calcari del Cotiella et queda una sensació de màgia i irrealitat, com si fos un somni viscut, et queden en el record indrets com el gelat i fosc Ibon de Armeña, el petit i coqueta Refugi d’Armeña, el circ d’Armeña amb els plecs naturals que fan les seves parets, els tortuosos karsts, el panorama des del cim que et deixava mirar fins on els ulls t’ho permetien, l’Ereta de las Brujas, on encara pots notar la presència dels antics Aquelarres, i els tapissos de flors de neu esgotant el seu temps.

Les aventures de Russell a Cotiella:

Com no, Henry Russel, el més excèntric de pirineistes, va conquerir el Cotiella en dues ocasions acompanyades, com sempre, d’alguna anècdota. A l’any 1865, després d’observar la grisa muntanya quan dirigia la mirada cap al sud des d’algun cim dels Pirineus, es trobava a la zona dels Montes Malditos quan va decidir iniciar la conquesta de la desconeguda muntanya. Va descendir de Ballibierna a Benasc, on a l’alberg de Juan es va fer cuinar tres potes de xai, que segons el Comte, el salvarien en els horribles deserts del Cotiella. De Benasc anà a Sahún i després ascendí el Coll del mateix nom, des d'on va conèixer el nom de la muntanya que volia conquerir. Però aquí no van acabar les anècdotes de la primera conquesta del Cotiella, prop del circ d’Armeña està a punt de ser envestit per un ramat de 4000 bens que cercaven sal. Al cap de cinc anys, al 1870, hi tornà amb Lequetre i Henri i Celestin Passet, i feren un bivac al cim, amb unes espectaculars vistes. De tornada cap a França, mentre dormien en una cabana, es presentaren quatre bandolers espanyols armats. Mentre Russell intentava entendres amb el seu dolent castellà, com a resposta va rebre un tret de fusell. En la confusió de l’espetec sortiren tots quatre corrents. Russell es pogué amagar en el cor del bosc i passà una nit de terror, sentint els bandolers que el buscaven i angoixat pels seus amics que els feia morts. L’endemà arribà a Plan i acompanyats pels carrabiners que va avisar es van acostar fins a la cabana on esperava trobar els cadàvers, però van aparèixer els seus amics que s’havien pogut escapolir també. Una excèntrica i original història més d’un Comte ben boig per les muntanyes.

Foto 1: L'ascensió al refugi ja tot és tot un indret.
Foto 2: Sortida de sol des de la porta del refugi d'Armeña.
Foto 3: La casa de nines, el refugi on varem passar la nit.
Foto 4: Les vistes dels Pirineus central des del cim de Cotiella 2912 m.
Foto 5: Última mirada enrere del circ d'Armeña.