Després de l’ascensió del Kilimanjaro i finalitzar les nostres aventures per les muntanyes de Tanzània, ara li tocava el torn als Parcs Nacionals, nosaltres varem escollir els parcs del nord del país. Tarangire va ser el primer de la ruta, el qual es troba a 118 km al sud-oest d’Arusha, a unes dues en hores en cotxe per la carretera principal Arusha-Dodoma, la qual no es troba en gaire mal estat. Tarangire a l’any 1957 va se nomenat reserva, però a l’any 1970 va passar a ser parc nacional. L’extensió del parc és de 2600 km2, el qual es divideix en dues parts ben diferenciades, la part nord que és on es va centrar la nostra visita i la sud la qual es molt pantanosa.Tarangire, l’injust oblidat dels parcs, vol dir “Riu de la Vida”, això, es degut a les fonts d’aigua permanent del seu riu, el qual travessa el parc de nord a sud i dóna nom al parc. Aquesta riquesa en aigua li suposen que disposi d’una gran quantitat d’animals, sobretot d’agost a novembre. El parc també pateix petites migracions segons les èpoques de pluges, però mai són comparables amb la gran migració de Serengeti-Masai Mara.
A Tarangire abunden els elefants, les aus i els termiters, però sobretot el que abunden són els Baobabs, l’arbre més gran d’Àfrica, el parc presenta la major quantitat de l’impressionant arbre de l’est d’Àfrica. El baobab durant l’hivern sembla sec i mort, però només és una aparença, ja que aprofita les aigües del seu interior. Si abraces una baobab notaràs que és ple de vida i notaràs la seva majestuositat i grandiositat.
Foto 1: Baobab, l'habitant més gran de Tarangire.
Foto 2: Filera d'elefants prop del riu Tarangire.
Foto 3: Termiter gegant.
Foto 4: L'animal més sabi del parc, tot el dia descansant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada