dissabte, 24 de novembre de 2007

FRED, FULLES I FOTOS.

Ben a prop de la ciutat de Barcelona es troba el poble de Castellcir, a la subcomarca del Moianés, d'allà varem començar la sortida amb el centre el diumenge 18 de novembre, desafiant les molt baixes temperatures d'aquell dia. La sortida va transcorre entre boscos, fins que varem divisar el nostre primer gran objectiu del dia, un del primers indrets, un castell amb forma de vaixell, rodolí, el Castell de Castellcir o més conegut com el Castell de la Popa. Després d'esmorzar, calia recarregar les piles per continuar trobant indrets i seguir fent fotos. Varem passar per la Casa Nova del Castell, una masia abandonada, però en bon estat, i mentre alguns entraven buscant alguna bruixa, altres fèiem fotos. Després de deixar la casa, ens varem endinsar a la Sauva Negra, una petita i espectacular fageda. I, aquí, en un petit pla on es troba una font d’aigua sulfurosa, és on es va iniciar una batalla de fulles, ens varem convertir en nens per uns moments i continuàvem fent fotos, com no. Després de la diversió, ve la calma i tocava alguna cosa més seria, com passar pel gran Pou de Cavaller i sentir unes explicacions del funcionament, emmagatzematge i el transport del glaç. I també conèixer un arbre amb història, el Roure de Giol, només veure’l imposava elegància i només acostar-t’hi donava energia, donava vida.
El dia, aquí, havia arribat a la fi, un dia amb fred, fulles i moltes, moltes fotos, una combinació perfecte, no?

Les coses series de la sortida:

El poble Castellcir:

Castellcir és un poble que pertany a la comarca del Vallès Oriental, més exactament a l’altiplà del Moianès, àrea geogràfica o subcomarca, està formada per municipis de tres comarques diferents; el Bages, Osona i el Vallès Oriental. Una curiositat, al segle XIX només tenia un carrer, conegut com el carrer de l'Amargura i que avui és el carrer Major.

El Castell de la Popa o de Castellcir:

El Castell de Castellcir, anomenat de La Popa per la forma de vaixell de la roca sobre la qual està construït, data del segle X. El Castell no està en massa bon estat degut a l’espoliació que va patir a començament de segle. Hi ha fotografies de l’any 1920 on encara es veia en bon estat. Dalt del castell queden també les restes de l’ermita de Sant Martí. Prop del castell podem trobar la balma d’en Roma, on s’allotjava el segle passat un bandoler anomenat així.
La llegenda del Castell:

”Diuen que el senyor del castell de Castellcir Gilabert, tenia molt mala conducta. Robava objectes de les esglésies i d’ermites, i fins i tot afirmen que havia atacat, ferit i mort un canonge de Vic.Així és normal que el rector de la parròquia aprofités els moments que podia per recriminar-lo. L’avisava de com s’havia de comportar i li demanava que fes més bondat.Però a Gilabert no li agradaven els sermons ni els renys, i enutjat amb el senyor rector, diuen que un dia va disparar amb la ballesta mentre deia missa i el va matar. Ple de remordiment en veure què havia fet, se’n va penedir i va voler demanar el perdó del Sant Pare de Roma. El Papa el va absoldre, però segons conten, va posar-li unes condicions: havia d’edificar una nova església del mateix estil i disposició que la de Sant Jaume de Galícia i, a més des de la nova església no s’havia de veure el castell. La llegenda acaba relatant que els senyors del castell compliren la seva promesa. Nosaltres també ho creiem així, ja que l'església vella de Castellcir és del mateix estil que la de Santiago i és fora de la vista del castell de la Popa, ja que Roca Sitjana el tapa."

Sauva Negra:

Sauva Negra és una fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Dins d’ella hi trobarem la font sulfurosa de Sauva Negra on ens podrem refrescar, si us agrada aquest tipus d’aigua.


Pou Cavaller o Poua de la Torrassa:

Pou Cavaller, conegut també, pel que sembla, com la Poua de la Torrassa. Molts pagesos del Moianès, del segle XVII fins a ben entrat el XX, feien el glaç tot aprofitant les zones obagues i l'aigua de les rieres, entre elles la de Castellcir, per vendre'l a Barcelona i a les pastisseries de Moià i Castellterçol. El seu transport era en carruatge i sempre era durant la nit.

Roure de Giol:
Han passat segles i segles perquè aquest fos el nom amb que avui és coneix aquest magnífic arbre que forma part del catàleg d’arbres i arbredes d’interès nacional. Està en un pla darrera de l’ermita de Santa Coloma Sasserra, rodejat d’un mur circular de pedres restaurat recentment. Al mes de Juliol s’hi fa un Aplec sardanístic davant d’ell. Espècie: roure martinenc (Quercus humilis).

Santa Coloma de Saserra:

Ermita romànica amb campanar del segle XI i absis del segle XII. Fou realçada el segle XVII. Situada en un paratge singular, al costat de la masia i del Roure monumental del Giol.
Més fotos a massajoves.