ROUTE BARRÉE.

No aconsegueixo recordar unes vacances de setmana santa amb bon temps, així que l’any que ve anirem alguna zona desèrtica, o no, sinó mireu el GP de Qatar (he mirat molta tele aquests dies), també passat per aigua, deu ser la maledicció de setmana santa.
Si l’any passat vàrem posar en marxa el pla B, aquest any vàrem posar en marxa el pla C, C de Cap Casa a fer el C..... (en els punts afegiu les lletres que us vinguin d’agust).

.
La nostres vacances es van limitar a fer un tram d’esquí de muntanya i a fer una pila de kilòmetres amb el cotxe per diferents tipus de terrenys, fins i tot, escales.
Ens vàrem acostar a Gavarnie amb bona intenció i optimisme, i els inconvenients van començar quan la pista d’accés al Barrage d’Ossoue es trobava tancada, llavors vàrem haver de deixar el cotxe més amunt en una corba, entre el refugi La Grange de Holle i l’estació d’esquí també tancada. Aquí ens vàrem calçar els esquís per fer un molt i molt llarg flanqueig seguint el GR-10, on la cama esquerra et demanava parar, però la quantitat de neu i allaus et feien avançar poguessis o no. Un cop passat el tram més exposat, ens vàrem trobar la Cabana de Sausse Dessus on el nostre GR s’ajunta amb la HRP per compartir camí fins a la Cabana de Lourdes. Quan es començava a enfosquir el dia, vàrem trobar per fi la cabana, bastant coberta de neu, però amb el detall de mantenir la porta al descobert per poder entrar-hi. La Cabana de Lourdes a 1947 m, ens va servir per passar la nit entre les seves quatre parets i ocupant les seves quatre estretes places en les seves dues lliteres de ferro, una nevera que ja coneixíem.
El matí del dia següent, ens envoltava la boira, i a poc a poc també el flocs de neu, que anava augmentant la seva mida. Vàrem decidir tornar, suspenent cap tipus d’ascensió, per la pista del Barrage d’Ossoue, per evitar el flanqueig i les acumulacions de neu del dia anterior. Vàrem fer un curt descens fins a la Cabana lliure de Millhas, on vàrem tornar a col·locar les pells als esquís per seguir un curt tram de pista, per després anar salvant grans allaus caigudes de feia dies, ara ja a peu. A 3 km per acabar la pista vàrem agafar un desviament directa cap a La Grange de Holle amb marques de GR i un altre cop amb els esquís posats. Al refugi a 1495 m, tot un luxe, vàrem arribar tot xops, l’incovenient era que la roba eixuta es trobava al cotxe, unes corbes bastant més amunt. Sort que el Carles i el David Z. encara li quedaven piles per rescatar el cotxe i la nostra roba, mentre el David V. i jo els esperàvem a la encesa llar de foc.

Dissabte, vàrem decidir iniciar el retorn, després de comprovar que les nostres coses trigarien dies a eixugar-se i que el mig metre de neu caiguda, i la que estava caient, ens faria difícil, fins i tot, el retorn en cotxe. Vàrem treure les pales per desenterrar el cotxe i clarejar el gran pàrquing del refugi i poc a poc vàrem poder sortir, deixant enrere l’infern blanc de Gavarnie.

.

Foto 1: Carretera tancada, el llevaneus només va arribar fins al Refugi Holle.

Foto 2: Inici de la travessa pel GR 10.

Foto 3: Flanqueig de pànic.

Foto 4: La Cabana de Lourdes, amagada!!

Foto 5: En grup retirant neu al pàrquing del refugi.

Foto 6: Tornada avançada pel Coll d'Aspin.

Una última foto a Instants.